Resultats de la cerca

Autor de Silbermann 1922 i Le retour de Silbermann 1930, novelles on evoca amb sinceritat i esperit de comprensió els problemes de l’antisemitisme Escriví també novelles d’intriga amorosa Amour nuptial , 1929 i psicològiques Les hauts ponts , 1932-35 Quand le destin nous mène , 1981 Fou membre de l’Académie Française des del 1936

Deixeble de Jaspers i de Heidegger, fugí del nazisme el 1933 i s’installà primerament a França i després als EUA 1949 Entre altres obres, és autora de The Origins of the Totalitarianism 1951 —on analitza el desenvolupament del totalitarisme, l’antisemitisme i l’imperialisme del segle XIX—, The Human Condition 1958, On Revolution 1963 i On Violence 1970

Fou un dels capdavanters de l’antisemitisme a França El 1886, publicà l’obra La France juive , on afirmà que la descristianització dels francesos era producte de l’activitat jueva, i el 1892 fundà el periòdic La libre parole , que aviat esdevingué un dels principals òrgans que prengueren postura contra Dreyfus afer Dreyfus El 1914 publicà Sur le chemin de la vie, recull dels seus articles més celebrats

La seva novellística descriu, en un estil realista i concís el comportament de personatges abocats a situacions absurdes i frustrants a causa de la seva inadaptació social D’entre la seva producció, molt sovint ambientada en la comunitat jueva novaiorquesa, cal esmentar les novelles The Assistant 1957, The Fixer 1966, premi Pulitzer i National Book Award el 1967, que reflecteix l’antisemitisme de la Rússia prerevolucionària, Dubin's Lives 1979 i les narracions Idiots First 1963 i Rembrandt's Hat 1973 Fou president del PEN Club americà 1979-81

Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…

L’antisemitisme imperant a la seva època i, més concretament, l’afer Dreyfus, el portaren a considerar inviable l’assimilació dels jueus Com a alternativa, proposà la construcció d’un estat basat en la nació jueva, més que no pas en la religió hebraica, idees que exposà en les seves obres Der Judenstaat ‘L’estat jueu’, 1895 i Altneuland ‘Vella terra nova’, 1902 Principal promotor del sionisme , en preparà el primer congrés a Basilea 1897, del qual esdevingué president Creà la banca nacional jueva i el fons nacional jueu per a l’adquisició de terres palestines

Es formà a les universitats de Budapest i París, i abandonà la docència per dedicar-se plenament a la literatura després del seu primer èxit ressonant, Az elsodort falu ‘El poble a la deriva’, 1919, exaltació romàntica del poble hongarès i de les seves virtuts, reflectides en el camperol Seguiren, entre altres obres, les novelles Csodálatos élet ‘Vida miraculosa’, 1921, Ölj ‘Mateu', 1921, Karácsony Kolozsvár ‘Nadal a Kolozsvárt’, 1932 i les novelles curtes Feltámadás Makucskán ‘Resurrecció a Makucska’, 1932 i A kötél legendája ‘La llegenda de la soga’, 1934, El seu nacionalisme exaltat…

Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes personals que…

Filla del financer judeorús Leonid Némirovsky, president i membre del consell d’administració de diversos bancs, la seva infància transcorregué marcada per l’absència del pare, ocupat en els negocis, i de la mare, abocada a la vida mundana L’odi nascut del sentiment d’abandó, especialment vers la seva mare, és un tret recurrent en personatges de la seva obra, i es projectà, també, en alguns dels prejudicis més associats a l’antisemitisme presents en la seva obra, manifestacions no obstant això acompanyades de fortes contradiccions Educada per una institutriu francesa gràcies a la…