Resultats de la cerca

Essent tribú 88 aC, proposà quatre lleis que afavoriren la situació política a Mari en contra de Luci Corneli Sulla Ordenà de prendre a Sulla el comandament de la guerra contra Mitridates i donar-lo a Mari Aleshores Sulla assaltà Roma i anullà les lleis sulpicianes Morí traït per un esclau

Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats

Virrei de Mèxic 1813-16, en esclatar la rebellió d’Hidalgo, el derrotà a Puente de Calderón 1811 amb un exèrcit de mexicans addictes a la metròpolis Fins a l’adveniment de Ferran VII implantà les decisions de les corts de Cadis, però després anullà totes les reformes i es mostrà autoritari feu afusellar JM Morelos el 1815 Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Vinculat professionalment a la banca, s’afilià al Partit Nacionalista Basc  i exercí com a tinent d’alcalde de la seva ciutat del 1987 al 1991 Fou també apoderat de les Juntes Generals de Biscaia Del 1991 al 1998 fou conseller de l’Interior del govern basc i dirigí l’Ertzaintza en la lluita contra ETA i contra l’entorn que li donava suport El 1998 fou nomenat president del Parlament basc En aquest càrrec, el maig del 2003 es negà a executar l’ordre del Tribunal Suprem de dissoldre el Sozialista Abertzaleak considerat hereu d’ Herri Batasuna  , motiu pel…

Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després

Filla del rei Sanç I de Portugal i de Dolça de Barcelona Fou casada amb Alfons IX de Lleó 1191, però el papa Celestí III anullà el matrimoni 1194 Ingressà com a religiosa en el monestir cistercenc de Villabuena Bierzo, fundat per ella més tard es traslladà al de Lorvan, a Portugal Mort Alfons IX 1230, participà activament en les gestions que culminaren en la unió de Castella i Lleó, sota el regnat de Ferran III

Legat pontifici a França, menà les negociacions que asseguraren a Carles d’Anjou la corona de Nàpols, gràcies a la influència del qual aconseguí el pontificat Excomunicà 1282 i desposseí oficialment 1283 Pere II de Catalunya-Aragó quan aquest ocupà Sicília Impulsà així la croada contra Catalunya Molt dependent de la política francesa, excomunicà també 1281 l’emperador Miquel Paleòleg, fet que anullà la unió de les esglésies aconseguida en el concili II de Lió 1274 Amenaçat pel poble romà, es refugià a Perusa

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Pretendent carlí al tron d’Espanya Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI, s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII