Resultats de la cerca

Filla del rei Alfons I de Catalunya-Aragó El 1211 fou casada amb el comte Ramon VII de Tolosa, quan encara era hereu del comtat, però el matrimoni fou anullat el 1241

Filla de Sanç I de Portugal i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV Fou casada amb Enric I de Castella quan aquest era menor d’edat el matrimoni, no consumat, fou anullat per Innocenci III, i Mafalda es retirà al monestir portuguès d’Arouca

Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628

Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça Fou la primera muller del comte Ramon III de Pallars Jussà, matrimoni que fou anullat, sembla que per raó de parentiu Ramon era cosí segon de la mare de Major, el 1026 Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa

El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència

Famós home de negocis, fou membre del Partit Nacional de Nigèria Després d’abandonar aquest moviment, ingressà al partit socialdemòcrata, i fou candidat a les eleccions presidencials del 1993 per aquesta formació Guanyà les eleccions, però l’escrutini fou anullat pels militars, i hagué de fugir del país El 1994, de retorn a Nigèria, es proclamà president de la república i fou empresonat El 1996 la seva dona, que encapçalava el moviment a favor del seu alliberament, fou assassinada per grups paramilitars

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu

Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella 1469 L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó , futur arquebisbe de Saragossa Era, sembla, de la família dels senyors del Portell Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anullat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol mort el 1497

Havia estat rabí de Burgos i es convertí al cristianisme adoptant el nom de Pablo García de Santa María juntament amb diversos membres de la seva família Santamaría Anullat el seu matrimoni jueu, s’ordenà de sacerdot i estudià teologia a França, on es relacionà amb el futur Benet XIII Per mediació d’aquest, fou nomenat bisbe de Cartagena 1403 La seva forta influència en la política castellana fou tutor d’Enric III de Castella tingué fatals conseqüències sobre els seus antics correligionaris a causa del seu antijudaisme fanàtic El 1415 obtingué la seu de Burgos, on el succeí el seu fill segon…

Fill de Guillem Ramon I de Montcada, de qui heretà la senescalia 1228-67 Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada després Montcada de l’Horta, que vengué al rei el 1240 El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada , en casar-se amb el comte Àlvar d'Urgell , les viles de Seròs i Mequinensa Anullat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix 1256, s’originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s’apoderà de Ponts L’afer no acabà fins…