Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Francisco Javier Sáenz de Oiza
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Els anys cinquanta féu una gran aportació amb els pobles nous de la perifèria de Madrid, en collaboració amb Cubillo, Romany i Sierra A Alcúdia, el 1963, construí cent apartaments on aconseguí una orientació excellent de tots ells i una independència visual i acústica dels uns respecte als altres Torres Blancas Madrid, 1962-68, el seu projecte més important, tracta d’establir un gratacel a la mesura humana tenint en compte tant els aspectes constructius com els aspectes humans Realitzà, entre d’altres, el Banco de Bilbao a Madrid 1979, el Museu d’Art Contemporani de Las Palmas…
Sebastiano del Piombo
Pintura
Nom amb què és conegut Sebastiano Luciani, pintor italià.
Deixeble de Giorgione, fou un dels artistes que participà en la decoració del Fondaco dei Tedeschi a Venècia L’any 1511 es traslladà a Roma, on treballà primer dins l’òrbita de Rafael frescs mitològics de la Farnesina i després, a partir del 1516, collaborà sovint amb Miquel Àngel, l’influx del qual és palès al llarg de la seva producció romana, malgrat que l’amistat entre ambdós es trencà violentament el 1534 Les seves obres mostren el propòsit d’unificar la malenconia i la qualitat del color venecians Pietat , Museo Civico, Viterbo amb el dramatisme espiritual i la monumentalitat de Miquel…
Josep Maria Sostres i Maluquer
Josep Maria Sostres i Maluquer Edifici d’"El Noticiero Universal”, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1946 La seva producció, restringida, és constituïda bàsicament per habitatges unifamiliars S'inicià amb unes primeres construccions a Bellver de Cerdanya i la Seu d’Urgell 1948-52, es desenvolupà a les cases MMI 1955-58 i Iranzo 1957, a la Ciutat Diagonal, i continuà a Ventolà Ripollès amb les cases Xampeny i Campañà 1971-73 Dins aquesta tipologia fou una fita important la casa Agustí a Sitges 1953-55, enderrocada el 1975 Participà en el concurs sobre l’Habitatge Econòmic a Barcelona 1949 amb l’equip premiat Posteriorment projectà apartaments a…
Josep Maria Bosch i Aymerich
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i empresari.
Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona També fou…
Willem Jan Neutelings
Arquitectura
Arquitecte neerlandès.
Estudià a la Universitat Tècnica de Delft 1977-86, i posteriorment collaborà a OMA amb Rem Koolhaas Els seus plantejaments urbans queden reflectits en conceptes com La Cultura de la Circumvallació o La Metròpolis de Pedaços, i també en el projecte d’habitatges per a Barcelona 1989, entre d’altres El 1992 s’associà amb Michiel Riedijk Geldrop, Holanda 1964, amb qui ha desenvolupat altres projectes residencials, com el conjunt d’habitatges Prinshoek de Sittard, Holanda 1992-95, els realitzats a Amsterdam —el conjunt habitacional de Borneo Sporenburg 1994-97 i la torre d’Apartaments…
Francesc Joan Barba i Corsini

Francesc Joan Barba i Corsini
© Família Barba
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943 El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció Obrí estudi propi el 1945 L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on dissenyà un…
Toyo Ito

Toyo Ito
© Universitat de Berkeley
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Graduat a la Universitat de Tòquio l’any 1965, l’any 1971 establí el seu propi estudi, i el 1976 sobresortí pels habitatges construïts a Tòquio en forma de U La seva obra constitueix una reflexió sobre el paper de l’arquitectura en el context socioeconòmic postindustrial, dominat per la teletecnologia i la publicitat Els projectes PAO 1 1985 i PAO 2 1986, les installacions efímeres de la Torre dels Vents a Yokohama 1986-95 i de l’Ou dels Vents de Tsukudajima 1988-91, l’ITM de Matsuyama, al Japó 1991-93, la residència per a la tercera edat de Yatsushiro 1994, la Mediateca de Sendai 2001, el…
Luis Peña Ganchegui

Luis Peña Ganchegui
© Peña Ganchegui y Asociados
Arquitectura
Arquitecte basc.
El 1959 es llicencià a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Madrid, on es doctorà el 1968 Fou professor a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1976-82 Aquest darrer any s'incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sant Sebastià, de la qual fou un dels principals impulsors, director, catedràtic de projectes des del 1987 i com a professor emèrit des del 1991 El 1988 fundà l’estudi Peña Ganchegui y Asociados Entre les seves primeres obres destaquen l’edifici d’habitatges de la Plaça de la Trinitat de Sant Sebastià 1961 i cases Premio Aizpurura 1963 i Casa Imanolena…
Kazuyo Sejima
Arquitectura
Arquitecta japonesa.
Es graduà a la Universitat de Dones del Japó el 1981 Collaborà al despatx de Toyo Ito fins que fundà el seu propi estudi, el 1987 El 1995 s’associà amb l’arquitecte Ryue Nishizawa Tòquio, 1966, amb qui formà SANAA , estudi que l’any 2010 fou guardonat amb el premi Pritzker La seva arquitectura investiga la mutació dels models culturals japonesos en ésser sotmesos a un nou context tecnològic L’ús extensiu dels embolcallaments translúcids —policarbonat, vidre tractat, etc— és present en construccions destinades a serveis i habitatges —com és el cas de l’edifici U a Ushiku 1996-98, l’edifici K a…
Wang Shu

Wang Shu
Arquitectura
Arquitecte xinès.
Estudià a l’Institut de Tecnologia Nan Nanjing, on l’any 1985 es graduà i el 1988 es doctorà Amb la seva muller, Lu Wenyu, el 1997 establí estudi propi a Hangzhou, que anomenà Estudi d’Arquitectura Amateur A diferència de molts arquitectes xinesos de la seva generació, que s’inspiren en l’alta tecnologia i la modernitat radical, en els seus projectes hi té una clara preponderància la tradició constructiva xinesa d’arrel popular, que combina amb dissenys agosarats A aquests atributs, hi afegeix una preocupació per l’escala humana Des de l’any 2000 és professor de l’Acadèmia Xinesa de les Arts…