Resultats de la cerca

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…

Fou catedràtic 1690 a la Universitat de València El 1706 publicà Enigma sydereo , apologia del rei arxiduc Carles III El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina 1726 i La calentura mesentérica 1730

Filòsof platònic, es convertí al cristianisme i ensenyà a diverses ciutats La seva obra apologètica, conservada en l' Apologia primera, l' Apologia segona i el Diàleg amb l’hebreu Trifó , alhora que defensa els cristians de la persecució injusta de què són objecte, intenta de justificar racionalment, a nivell filosòfic i teològic, la fe cristiana És també un testimoni important de la litúrgia primitiva La seva festa se celebra l’1 de juny

Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914, Lineamenti di…

Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Conegut com a Ignasi Ferreres, a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apuntaven els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat Comunicació Literària  1779-…

Contribuí a l’humanisme amb els seus escrits paròdics i escèptics Escriví una invectiva contra Ciceró, però també una apologia 1534 Deixà algunes novelles i uns diàlegs Fortianae quaestiones, 1535 en defensa de les dones

Exercí la medicina a diversos pobles Les seves obres palesen una gran erudició Escuararen hatsapenac ‘Els principis de la llengua basca’, apologia escrita en dialecte labortà, i un diccionari quadrilingüe basc, llatí, francès i castellà, perdut

De les obres enumerades per Eusebi de Cesarea, la més important de les quals devia ésser l' Apologia adreçada a Marc Aureli, només en resten fragments N'ha estat descoberta modernament una important homilia pasqual, que influí en autors posteriors i en diversos texts litúrgics

Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres  Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de València 1738-…

Fou l’exponent principal dels anomeus, després del seu mestre Aeci Fou exiliat per l’emperador Teodosi Les seves obres, la més important de les quals és l' Apologia , provocaren diversos escrits de refutació de Basili el Gran, Gregori de Nissa, etc i quasi totes foren cremades per ordre imperial