Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Maria Gay i Tibau
Cristianisme
Religiosa.
El 1850 es traslladà a Girona i serví el Dr Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Caterina de Girona El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals El 1880 la congregació inaugurà el noviciat, i els anys següents fundà noves comunitats a la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Blanes El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació aprovació definitiva del 1936 El…
Pasqual Agramunt
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians
Huang Ming
Ecologia
Enginyer i empresari xinès.
Promogué l’aprovació d’una legislació favorable a l’ús de l’energia solar a la Xina 2005 i el desenvolupament a Dexhou del Solar Valley, un conjunt d’empreses de desenvolupament de l’energia solar Rebé el Right Livelihood Award 2011
Josep Francesc d’Alòs i de Rius
Història
Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver, fill de Josep d’Alòs i de Ferrer.
Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI
Bartomeu Llull
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca A Palma millorà la casa d’educació d’òrfenes 1629 i fundà el collegi de la Sapiència 1635 Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio BV Mariae Sapientiae observandae publicades el 1834
Pius IV
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Angelo de Mèdici en esdevenir papa (1559-65).
Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo
Josep Marcoval
Història
Guerriller carlí.
A Morella collaborà 1833 en l’aixecament carlí comandat pel baró d’Herbers que inicià al País Valencià la primera guerra 1833-40 Presa la ciutat pels liberals, formà una partida, i, afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides del centre, amb l’aprovació, entre altres, de Cabrera Poc després fou pres i executat
Tommaso Badia
Cristianisme
Dominicà italià.
Professor de teologia el 1536 fou cridat a formar part de la comissió de reforma autora del document Consilium de emendanda Ecclesia 1538 contribuí a l’aprovació dels estatuts de la Companyia de Jesús per Pau III 1540 nomenat cardenal el 1542, fou membre del consell romà per al concili de Trento en la seva primera etapa
Robert Alphonso Taft
Història
Polític nord-americà.
Fill del president William HTaft i membre destacat del sector més conservador del partit republicà, fou senador per Ohio 1938, 1944 i 1950 Malgrat l’oposició dels sindicats, aconseguí l’aprovació de la llei Taft-Hartley 1947, que limita la llibertat sindical i el dret de vaga, ja que dóna poders al president per a suspendre una vaga durant 80 dies
Diego Muñoz Torrero
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina