Resultats de la cerca

Convertit el 1355, fundà deu anys més tard la congregació dels clergues apostòlics de Sant Jeroni jesuat , aprovada el 1367 per Urbà V Beatificat per Gregori XIII, la seva festa se celebra el 31 de juliol

Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort

Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Pou a Roma El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni 1593-1600 Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique el 1602, que subsistí fins al s XIX

Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889

Actiu a Catalunya, treballà de picapedrer 1381-83 a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral, de les quals esdevingué mestre major el 1404 Partidari de la continuació de la nau única, fou, amb el bisbe Dalmau de Mur, el promotor de la segona i definitiva junta d’arquitectes 1416, davant la qual defensà decisivament la seva idea 1417, que fou aprovada La nau única fou continuada sota la seva direcció fins el 1427

Neboda de Theodore Roosevelt , es casà 1905 amb Franklin Delano Roosevelt , cosí llunyà seu i a qui prestà un suport decisiu en la carrera política, sobretot arran de la poliomelitis que l’afectà des del 1921 Membre del partit demòcrata, defensà públicament la igualtat de drets i oportunitats, molt especialment l’emancipació i la promoció de la dona Delegada dels EUA a les Nacions Unides 1945, 1949-52 i 1961, presidí la comissió per als drets humans 1946-51 i durant el seu mandat fou aprovada la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 És autora de les autobiografies This is…

Estudià i es llicencià a Barcelona el 1921 S'especialitzà en dret hipotecari i en dret successori, especialment dins el dret català Fou notari i registrador de la propietat Cursà la carrera judicial i fou nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya Redactà en gran part la secció de dret successori de la Compilació del dret civil especial de Catalunya aprovada el 1960 El 1972 fou investit doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona És autor de més de 200 treballs, entre els quals destaca el tractat Derecho hipotecario 1968 Fou president de l’Acadèmia de…

El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica El…

Membre del Front d’Alliberament Nacional des de l’adolescència, el 1988 fou nomenat general en cap de l’estat major algerià Dimití el càrrec per discrepàncies amb Chadli Bendjedid El 1993, la junta militar colpista el nomenà ministre de defensa Al gener del 1994 assumí la presidència del país, i es destacà en la dura repressió contra el moviment integrista Renovà mandat en guanyar les eleccions presidencials de novembre del 1995 El 1996 fou aprovada la seva proposta de reforma constitucional, però la violència, la corrupció i la crisi econòmica persistiren Al setembre del 1998,…

Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo…