Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Ferran Argila Pazzaglia

Ferran Argila Pazzaglia com entrenador del Real Oviedo
Arxiu Família Argila
Futbol
Porter de futbol.
Jugà al Futbol Club Barcelona dues temporades 1941-43, amb el qual disputà 10 partits de Lliga i guanyà una Copa d’Espanya 1941 Posteriorment, jugà al Real Oviedo en dues etapes 1944-50 i 1952-57, i a l’Atlético de Madrid 1951-52 Jugà amb la selecció espanyola en una ocasió Entrenà el Real Oviedo 1959-60 i 1961-62, el Granada FC 1960-61, el Racing de Santander 1963-64, l’Espanyol 1965-66, l’Sporting de Lisboa 1967-68, el Córdoba CF 1968-69 i el Club Deportivo Puertollano 1969-70 Jugador també de bàsquetbol, jugà al Club Esportiu Laietà 1936 i al Covadonga asturià 1950-51 Fou pare de l’…
Viran Morros de Argila

Viran Morros
FC Barcelona
Handbol
Jugador d’handbol.
Lateral esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, la temporada 2003-04 debutà en la màxima categoria amb el Teucro de Pontevedra Passà a l’Ademar de Lleó 2004-07, amb el qual obtingué la Recopa d’Europa 2005, i més tard al Club Balonmano Ciudad Real 2007-11, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 2008, 2009, tres Lligues 2008, 2009, 2010, una Copa del Rei 2008 i una Copa Asobal 2008 Fou designat millor defensa de la Lliga Asobal en 2007-08 El 2011 fitxà pel FC Barcelona, i guanyà la Lliga 2012-18, la Copa Asobal 2012-18, el Mundial de clubs 2014, 2015, 2018, la Copa d’Europa 2015…
Antoni Pous i Argila
Literatura
Poeta, traductor i professor.
Estudià al seminari conciliar de Vic, on publicà els primers poemes, a l’antologia Estudiants de Vic 1951, que formava part de les primeres iniciatives del Grup de Vic - Cercle de Joves Estudiants del Seminari guiats per Carles Riba Arran d’aquesta antologia conegué també Joan Triadú Prosseguí la seva formació estudiant teologia i fou ordenat sacerdot 1956 Enviat uns quants anys després a Igualada, fundà el Grup Lacetània, els Quaderns Lacetània i la revista Textos i, a més, publicà Antologia de la poesia igualadina 1963 L’any 1964 anà a Tübingen per acabar els estudis de filologia, fer de…
,
Fernando José De Argila Irurita

Fernando José De Argila Irurita, com entrenador del San Marino
Arxiu família Argila
Futbol
Futbol sala
Entrenador de futbol i futbol sala.
Del 1977 al 1984 jugà a futbol sala al CN de Castelldefels Posteriorment fou entrenador del mateix equip a divisió d’honor 1984-86, amb el qual fou campió de la Copa d’Espanya 1984 També entrenà el CE Sant Cugat 1988-91 a primera divisió estatal A, el FC Barcelona 1992-93 a divisió d’honor, el CD Gavà 1995-96 a divisió de plata i el Girona Futbol Sala 1996-97 Fou seleccionador absolut de Catalunya 1991-92, equip que es proclamà campió d’Espanya També fou director de l’escola d’entrenadors de la comissió de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol i secretari tècnic de la secció de…
Josep Maria Alimbau i Argila
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Llicenciat en Teologia, és sacerdot i periodista Treballa des del 1962 a Ràdio Barcelona, on dirigeix i presenta el programa de valors humans Objectiu l’Home , que també inclou l’emissió benèfica més antiga de la radiodifusió europea “El Cas de la Setmana” Collaborà amb “El Noticiero Universal” i, actualment, amb “La Razón” A més, és el sotsdelegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona i el redactor en cap del “Full Dominical”, que editen conjuntament les diòcesis de Barcelona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa, Tortosa i Urgell L’any 1991 hom li concedí el premi Bravo de…
Francesc Xavier Tobella i d’Argila

Francesc Xavier Tobella i d’Argila
© Fototeca.cat
Comunicació
Agronomia
Agrònom i publicista.
Estudià a la Universitat de Barcelona Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, més tard fou membre de la Jove Catalunya Cooperà a la fundació de la revista La Renaixença 1871 Fundà la revista L’Art del Pagès 1877 que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918 i que se separà aviat de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre per adoptar posicions més obertes El 1890 fundà la primera societat de préstec rural del Principat
Louis Vicat
Enginyer francès.
Dedicat a l’estudi dels morters per a la construcció, demostrà la variació de llurs propietats segons el contingut d’argila Treballà també en la fonamentació de ponts
Pasíteles
Escultura
Escultor grec.
Visqué a Roma, on sembla que féu l’estàtua criselefantina de Zeus per al temple de Metel Es distingí per la innovació del modelatge amb argila i escriví cinc llibres sobre obres d’art
Sunyer I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries i de Rosselló (~834-848), d’origen incert, bé que sovint ha estat considerat fill de Bel·ló de Carcassona i, per tant, germà d’Oliba I de Carcassona i de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.
En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del…
Oleguer Huguet i Ferré
Literatura catalana
Poeta.
Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber
,