Resultats de la cerca

Durant la guerra dels Segadors lluità a favor del domini francès al Rosselló els seus atacs armats als castellans foren recompensats per La Mothe, amb el càrrec vitalici de capellà del castell de Perpinyà

En esclatar la Guerra Gran 1793, es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop la setmana L’any 1798 formà part del consistori municipal

Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès S'emboscà amb homes armats al coll del Bruc, on, juntament amb Maurici Carrió, posà en fuga els francesos batalles del Bruc Des d’aleshores lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada El seu retrat obra de JBrull figura a la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona des del 1902

Deixeble dels germans Vallmitjana Exposà des del 1872 Autor, entre altres obres, de l’allegoria de Castella 1888 del monument a Colom de Barcelona, i de l’estàtua sedent Enyorança 1889, Museu d’Art Modern de Barcelona Morí en la indigència El seu germà Julià Carcassó i Font província de Barcelona 1856 — Barcelona 1916, comediògraf, estrenà i publicà La Tornaboda 1893-94 i estrenà també altres obres Entre armats i congregants , 1894-95 etc

Assolí el grau de coronel Per l’agost del 1825 intentà d’apoderar-se de Tortosa amb un grup de reialistes, fet que hom considera l’inici de la guerra dels Malcontents Fou empresonat, fugí agost del 1827 amb tretze subordinats, armats, i inicià una partida, juntament amb Joan Rebull i els franciscans Bernat Sirvent i Pau Orri, que controlà un quant temps el Priorat Derrotat per les forces lleials a Ferran VII a Cornudella de Montsant, fou pres i executat amb Magí Pallàs

Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana —era gendre de Baldiri Agullana— i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera emparentat amb els Cartellà Sarriera i els seus moriren en la fugida El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario

Prengué part en la conquesta de Sardenya amb tres cavalls armats Durant la campanya del Rosselló contra el rei de Mallorca, participà en els setges d’Argelers i de Cotlliure 1344 Pels seus serveis el rei li concedí el mer imperi d’algunes viles sardes de la Barbaja, que Nicolau havia comprat a uns parents seus de la família Subirats 1345 Casat amb una filla de Berenguer de Palau 1321-22, no tingué descendència legítima i féu hereu de les seves possessions sardes el seu nebot Nicolau de Pròixida, fill de la seva germana Estefania Carròs Malalt a Mallorca, obtingué llicència reial…

Capitanejà la revolta popular 1381 contra les exaccions fiscals i el poder senyorial, que s’estengué pels comtats de Kent, Essex i l’Ànglia de l’est Al capdavant dels camperols armats tyleristes , entrà a Londres, obtingué importants concessions de Ricard II i es retirà a Smithfield, on fou mort en el curs d’una entrevista amb el rei La revolta, mancada del seu cap i sense cohesió, fou durament reprimida, i les concessions foren anullades El moviment tylerista s’inscriu en el conjunt de conflictes socials que es desencadenaren a l’interior dels països participants en la guerra…

Es dedicà al comerç de teixits amb els ports tirrènics Agent banquer de la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, administrà els diners per a la campanya de Sardenya, en la qual participà personalment a la batalla d’Asinara i a Sanluri 1409 Fou recompensat amb la donació en feu de les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi per part de Martí el Jove A la mort d’aquest, Martí I li encarregà l’organització dels funerals i la recerca d’informació sobre les relacions amoroses del príncep amb l’anomenada bella de Sanluri Per un préstec a Ferran I, obtingué l’exempció de duana i grans facilitats de…

Fill i successor del vescomte Jofre IV Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2 000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després Estigué…