Resultats de la cerca

Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo

S’inicià en la pràctica esportiva al Club Femení i d’Esports de Barcelona, fundat el 1928 i pioner en l’esport femení Fou campiona de Catalunya 1931, 1932 i recordista catalana en llançament de javelina amb una marca de 26,43 m 1932

Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder

Des del 1992 és president del Club de Golf Costa Daurada i del Club Tennis Park També és secretari general de la Junta Directiva del Reial Automòbil Club de Catalunya Fou un dels màxims artífexs de l’arribada a les comarques tarragonines del Ralli Catalunya 2006

Membre del Club Natació Barcelona, destacà en les distàncies curtes i en salts Fou recordista d’Espanya en 4 × 200 m lliure 1927, 1928 i en 5 × 50 m lliure en piscina de 25 m 1928, 1930 Participà en la prova de 4 × 200 m lliure en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, on aconseguí un diploma olímpic per la setena posició en la final D’altra banda, fou campió d’Espanya cinc anys consecutius en salt de trampolí de 3 m 1927-31 i campió d’Espanya en salt de plataforma de 5 m i 10 m 1930, 1931 Obtingué els èxits esportius més rellevants entre el 1927 i el 1935

És catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona i vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República CEHI Dirigeix la revista Segle XX Revista Catalana d’Història Ha enfocat les seves investigacions a l’estudi del món rural, els moviments polítics i la Transició a l’Estat espanyol Algunes de les seves obres més importants són La Conca de Barberà, 1980-1939 de la crisi agrària a la Guerra Civil 1986 De pagesos a ciutadans cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994 1995, La ruptura catalana les eleccions del 15…

Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega, on participà…

En 1389-90 formà part del consell municipal de Girona L’any 1416 féu les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó És autor de la custòdia d’or de la seu gironina 1430-38, obra mestra de l’orfebreria gòtica catalana Hom li atribueix amb molt de fonament l’arqueta reliquiari de Sant Martirià, d’argent daurat Banyoles, antic monestir de Sant Esteve

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar sempre en…

Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller