Resultats de la cerca

Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya

Especialitzat en la fotografia de vaixells clàssics i paisatges oceànics, la seva obra cerca l’estètica de la navegació i de l’oceà i la interacció entre el vaixell, l’aigua, les onades i el cel Produeix, sobretot, obres fotogràfiques Utilitza pellícula i una càmera dels anys cinquanta i elabora còpies de laboratori de forma manual i per edicions limitades Cada còpia és única ja que cadascuna està revelada de manera artesanal El seu treball s’exhibeix en nombroses galeries dels EUA Ocasionalment ha publicat les seves fotografies en revistes especialitzades És autor del llibre The…

Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona

Començà treballant en la restauració d’orgues i en la construcció de clavicèmbals i virginals al taller familiar Els seus primers instruments s’identificaven amb les inicials HR a la roseta decorativa, les mateixes amb què el seu pare signava els seus -conservats en nombre molt més escàs- Un cop independitzat, ja únic propietari del taller i membre del prestigiós gremi de constructors d’Anvers -cap al 1610-, començà a firmar amb la forma llatinitzada del nom de pila Des del 1614 fins a la seva mort fou constructor de la cort arxiducal de Brusselles i gaudí d’una posició privilegiada La…

Format de manera autodidàctica en una família sense tradició, es destacà ja com a constructor artesanal abans d’emigrar als Estats Units arran dels fets revolucionaris del 1848, on cap al 1850 s’establí amb tres dels seus fills Adaptant el seu cognom a l’anglès, fundà la casa Steinway a Nova York 1853 i els anys immediats aconseguí ja els primers guardons Amb un plantejament empresarial molt modern, la firma prosperà ràpidament i el 1859 obrí una nova gran factoria al centre de Nova York Però la mort prematura de dos dels fills, Charles i Henry, que portaven el pes de la gestió,…

Sota la influència del seu oncle John Sotz, un químic que havia elaborat diverses cremes per a les mans, a partir de la dècada del 1920 començà a elaborar cremes facials de manera artesanal L’any 1946, gràcies al suport de l’empresari holandès Arnold Lvan Ameringen, creà l’empresa que porta el seu nom Pionera de les promocions personals dels seus productes a les consumidores i de l’elaboració de cosmètics per a homes, amb els anys, l’imperi Estée Lauder, que comprèn cinc companyies independents Estée Lauder, Clinique, Prescriptives, Aramis i Lauder for Men, es convertí en un…

El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó…

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a…

Estudià cinema a l’Instituto de Investigaciones Cinematográficas de Madrid, i s’inicià en produccions publicitàries Debutà amb dos curtmetratges de gènere documental, España violenta 1964 i Vida y paz 1965, sobre la Guerra Civil Espanyola, a causa dels quals va tenir dificultats amb la censura Posteriorment es va orientar vers la ficció fantàstica i de terror, amb Viaje al centro de la Tierra 1976, basada en la novella de Jules Verne, Escalofrío 1978, rodada conjuntament amb Carlos Puerto, únic director en els crèdits, Supersonic Man 1979, Mil gritos tiene la noche 1981, Misterio en la isla…

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…