Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Ascensi Sales
Ascensi Sales en un gravat de Vicent Galcerà i Alapont (1761)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Collegi del Corpus Christi canonge 1732 i rector del Collegi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intellectual Bisbe de Barcelona 1755-66, consagrà l’església de Sant Miquel del Port 1755, promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol 1759 Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials
Ascensi Nebot
Història
Guerriller conegut com el Frare.
Franciscà, s’exclaustrà durant la guerra del Francès i formà 1812 una guerrilla important 1300 homes, la qual, entre altres activitats bèlliques, prengué Morella 1813 Liberal, prengué part en diverses conspiracions durant el regnat de Ferran VII, a La Isla 1820, Madrid 1822 i València, i assolí el grau de comandant Entre el 1823 i, almenys, el 1830, estigué exiliat a Anglaterra
Ascensi Codina i Ferrer
Zoologia
Entomòleg.
Treballà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i publicà una vuitantena d’estudis Alguns coleòpters de les illes d’Eivissa i Formentera 1918, Recull de zoocecídies catalanes 1920, Una nova cicindela ibèrica 1931, i, dins la Fauna de Catalunya publicada per l’Institut d’Estudis Catalans, les monografies sobre el gènere de coleòpters Carabus 1915, els hemípters 1920 i els cicindèlids
Ascensi Móra i Roig
Teatre
Actor teatral.
Fill d’un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet ~1850 Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València Escriví també sainets, com El senserro de Montcada paròdia de L’esquella de la torratxa , de FSoler, El cap d’Holofernes i La cigarrera
Manuel Montfort i Ascensi
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i gravador.
Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando
Ascensi Antoni Julià i Ribes
Pintura
Història
Pintor, fill d’un pescador, motiu pel qual fou anomenat el Pescadoret
.
Deixeble predilecte de Francisco Goya y Lucientes , executà algunes obres traçades per ell i en féu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, coll Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Féu diverses obres de caire manifestament goiesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, coll Conde Gabardas, Oficial entrant…
El Serrador
Història
Nom amb el qual fou conegut el guerriller Josep Miralles Marín, per raó del seu ofici.
Es destacà durant la Guerra del Francès al costat del guerriller Ascensi Nebot El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere i el 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià 1835 i l’ascendí a general 1836
Salvador Roig
Literatura catalana
Escriptor.
Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot El frare , i durant la primera guerra Carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’installar a Castelló de la Plana Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana 1847
Salvador Roig i Moliner
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política,…
Joan Company
Cristianisme
Hebraista i classicista.
El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la…