Resultats de la cerca

Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia Barcelona, de l’Asil Duran, un reformatori per a nois 1890 confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula Els internats hi podien aprendre un ofici molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries 1898

L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de…

Educat a Eton i a Oxford, fou l’àrbitre de la moda i de l’elegància a Anglaterra Per deutes de joc s’hagué de refugiar a França Morí boig en un asil

Conreà sobretot la poesia lírica destaca el volum Kammermusik , 1939, però fou autor també d’una novella autobiogràfica, Das Waisenhaus ‘L’asil d’orfes’, 1925 Durant un cert temps se sentí atret pel nacionalsocialisme, que després rebutjà

Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers el 1890 passatge Obrer En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom

Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835 Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el collegi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa

Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d’Alcúdia també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis

Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915