Resultats de la cerca

A partir de l’any 1479 apareix com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic S’ha donat per segura la seva autoria sobre algunes peces contingudes en el Cancionero Musical de Palacio atribuïdes a ’Madrid' Molt probablement formà part de la primera generació de compositors representats en aquell manuscrit L’arcaisme del seu estil es manifesta en el fet que cultivà la cançó, en lloc del villancico , més propi de la generació de Juan del Encina Les obres conservades són De vevir vida segura , Por las gracias que teneis , Pues que Dios te fiso tal i Pues que creçe mi serviros També se li ha…

Sembla que fou cantor a la capella reial de Ferran II de Catalunya-Aragó cap al 1479 És un dels compositors representat al Cancionero Musical de Palacio La major part de les seves obres en aquest recull segueixen l’esquema de la cançó, això prova el fet que segurament fou un dels compositors de la generació més antiga de tots els citats Les seves composicions s’inclinen per la forma del villancico També li són atribuïdes obres litúrgiques, algunes presents en manuscrits conservats fora de la Península Ibèrica, com el Chigi Codex de la Biblioteca Vaticana, on figura un Asperges…

Possiblement ocupà el càrrec de mestre de capella a la catedral de Cadis abans d’installar-se a Conca el 1578 El 1580 succeí Andrés de Torrentes com a mestre de capella de la catedral de Toledo En aquest centre s’ocupà de millorar el nivell dels infants del cor i de la capella, de buscar i formar bons cantors i de dotar de nova música l’arxiu Deixà Toledo el 1593 i, cap al 1597, s’installà a Sevilla, sense que se li conegui cap altra destinació musical durant aquest temps Fou molt valorat pels seus contemporanis La seva producció musical consta de diverses obres litúrgiques, especialment…

Vida Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495 Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai 1498 i Douai 1500, encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort…

Vida Fou infant de cor a la Sainte-Chapelle de París i l’any 1508 passà a servir com a cantor a la capella musical privada de Lluís XII, on continuà actiu després de la mort del rei Molt probablement acompanyà el nou monarca en alguns dels seus viatges a l’estranger, com el que efectuà a Itàlia el 1515 És possible que Sermisy prengués part en la cerimònia que tingué lloc a la catedral de Bolonya en la qual s’ajuntaren els components de les capelles musicals de Francesc I de França i del papa Lleó X Abandonà el servei reial per ocupar una canongia a Notre-Dame-de-la-Rotonde de Rouen També fou…

Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…

Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…