Resultats de la cerca

Participà en el cop d’estat del 1952 i assumí diferents alts càrrecs en el govern de Nasser ministre d’afers presidencials 1957-62, primer ministre 1964-65 i vicepresident de la república 1965-67 Secretari general de la Unió Socialista Àrab 1965-67 i 1968-70, després de la mort de Nasser assumí 1970 de nou el càrrec de vicepresident Sadat el destituí l’any 1971 i, acusat de complot, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la cadena perpètua Fou alliberat l’any 1981

Fill de Miquel Arbós i Abadal Competí fins l’any 1989 i aconseguí diversos títols de campió català de pista L’any següent assumí el càrrec de director tècnic del Velòdrom de Barcelona Entre el 1992 i el 1999 fou seleccionador català juvenil i sub-23 El 1996 fou també nomenat director tècnic de la FCC, on assumí la direcció del projecte federatiu Ideal Olímpic 1996-99 i entrenà ciclistes que assoliren renom com a professionals A partir del 1999 es dedicà a la direcció d’equips de carretera

Membre del Club Natació Catalunya, participà a la Lliga de waterpolo fins al principi de la dècada de 1970, i obtingué dos subcampionats d’Espanya Un cop retirat s’integrà a la junta directiva del club i el 1977 assumí el càrrec de president Impulsà els equips de natació i waterpolo tant en categoria masculina com femenina, tot i que destaca l’èxit de l’equip masculí de waterpolo L’any 2000 abandonà el càrrec i fou nomenat president d’honor L’any 2009 assumí de nou la presidència Parallelament collaborà amb la Federació Espanyola de Natació en la comissió tècnica de…

Enginyer de camins, canals i ports i diplomat en administració d’empreses, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya CDC el 1976 Començà la seva activitat política com a regidor a l’Ajuntament de Parets del Vallès, i entre el 1985 i el 1988 treballà a l’assessoria del grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona A partir d’aquell any s’incorporà com a director general de serveis comunitaris de la conselleria de benestar social de la Generalitat, on fou també president del consell d’administració de l’empresa pública ADIGSA fins el 1996 En 1992-96 fou secretari general de la…

Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà el 1921, any en què començà a exercir de mestre de cant a l’Òpera de Munic i a rebre classes de direcció de B Walter Treballà com a director substitut al Metropolitan de Nova York 1923-24 i freqüentà diversos escenaris europeus fins que, el 1927, assumí la titularitat de la Städtische Oper de Berlín, que exercí fins el 1931 Després d’una estada a Moscou, on fou director musical de la ràdio d’aquesta ciutat 1931-37, el 1938 es traslladà als Estats Units, on estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Scranton…

S’integrà a la disciplina del Club Beisbol Viladecans el 1952 Fou jugador, delegat i posteriorment entrenador El 1964 fou nomenat president del club, càrrec que ocupà fins el 1974 Creà els equips infantils Peques Viladecanenses i Grup Escolar Àngela Roca Guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona categoria 1964, 1967 El 1975 assumí la presidència del Comitè Infantil de la Federació Catalana de Beisbol, el mateix càrrec que assumí el 1982 a la Federació Espanyola de Beisbol El 1976, però, ja havia ingressat a la federació espanyola com a membre del Comitè…

Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II

Mort aquest, assumí la regència de l’imperi durant la minoritat del seu fill Enric IV 1056-62, però fou deposada pels nobles laics i eclesiàstics

Hàbil écuyère , assumí la direcció del circ Tívoli, de Barcelona quan fou inaugurat el 8 de maig de 1897, el qual abandonà per traslladar-se a París, on morí

Es formà com a violinista, i com a tal entrà en l’Orquestra Lamoureux el 1892 Quatre anys després assumí la direcció dels cors de l’Òpera de Lió, i posteriorment s’installà a París, on treballà com a mestre de cant a l’Òpera Còmica i a l’Òpera En 1909-13 fou assistent a l’Òpera de Boston Passada la Segona Guerra Mundial, i de nou a París, es dedicà a la direcció de representacions d’òpera i concerts al Teatre dels Camps Elisis i al Vieux-Colombier El 1925 hi fundà la seva pròpia orquestra, excellentment considerada tant pel públic com pels directors que sojornaven a la ciutat Fou…