Resultats de la cerca

Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…

Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom

Estudià al Conservatori del Liceu i després amplià la seva formació a França Ha collaborat amb diversos conjunts especialitzats en el repertori contemporani Grup Instrumental Català, Solars Vortices i com a intèrpret s’ha preocupat de difondre el repertori actual pel seu instrument El 1987 elaborà el projecte de l’emissora Catalunya Música, de la qual fou director de programes fins el 1990 El seu catàleg inclou nombroses composicions orquestrals i creacions de cambra, en particular les dedicades al clarinet o al saxo L’OBC li encarregà la partitura commemorativa del 10è aniversari de l’…

És conegut sobretot pels seus estudis sobre l’ acústica de les sales i la reverberació Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio, on impartí classes a partir del 1890 El seu primer projecte fou la sala de conferències del Fogg Art Museum, i més tard participà en el del Music Hall de Boston 1898 Els èxits obtinguts, sobretot en aquest darrer projecte, li proporcionaren una gran fama Descobrí la llei que duu el seu nom que calcula la relació entre el temps de reverberació, la capacitat d’absorció del so i les dimensions d’un auditori, i que constitueix la base per al càlcul acústic de les sales…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès 1995-98, de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona 1998-2000 i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó 2000-2001 Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació administrativa de…

Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins el 1984 treballà en equip amb A Bosch i Ll Cuspinera Junts feren l’edifici del Museu de Granollers 1971 i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat premi FAD 1982 Individualment és autor dels teatres auditori de Granollers i de Parets del Vallès, del Museu Diocesà de Barcelona, de la Pia Almoina, del Pla Director de la Catedral de Barcelona i de la rehabilitació de la Casa Batlló d’A Gaudí, com també de la rehabilitació de la catedral de Pereira a…

Integrant, amb Pau Vallvé, del duet u_mä, amb el qual publicà un disc homònim el 2007, emprengué la seva trajectòria en solitari amb Linòleum 2009, un disc amb composicions pròpies d’un estil intimista i experimental, i una depurada tècnica Presentà aquest disc amb una seixantena de concerts, entre d’altres, els que oferí a l’Auditori de Barcelona i al festival Cruïlla BCN, al Parc del Fòrum Fruit d’aquesta activitat en directe fou el disc Linòleum en concert En el segon treball enregistrat, Magnòlia 2011, amb la collaboració del Quartet Brossa, reafirmà el seu estil i mostrà…

Estudià cant amb F Cox al Royal Manchester College of Music Entre el 1972 i el 1974 amplià la seva formació a l’Opera Center de Londres i debutà amb Robinson Crusoe , de J Offenbach, quan encara era una estudiant Posteriorment substituí JVarady en unes funcions d' Alceste ChW Gluck a la Scottish Opera El 1976 debutà al Covent Garden de Londres amb Les noces de Fígaro i a partir d’aleshores s’especialitzà en el repertori clàssic ChW Gluck, WA Mozart i barroc GF Händel en diverses produccions angleses També ha destacat com a intèrpret rossiniana en prestigiosos festivals, com ara el de Salzburg…

A cinc anys oferí el seu primer recital i a setze obtingué el diploma de professora de piano amb el Premi Extraordinari del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Posteriorment inicià els estudis d’orgue i perfeccionà els de piano a París i Viena Ha ofert recitals arreu d’Europa i Amèrica i ha participat en diversos festivals Ha enregistrat alguns discos, centrats en obres de compositors francesos i espanyols El 1979 fundà els Cursos Internacionals d’Interpretació de Música Espanyola a Baden Suïssa i també la fundació de Música Española Schweiz amb el seu marit, el violinista…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de directors…