Resultats de la cerca

El 1907 ingressà per oposició al cos de telègrafs, i posteriorment estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, i el principal collaborador del director, Esteve Terradas i Illa El 1923 dirigí la installació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans, i el 1925 creà la primera escola tècnica de telefonia de l’Estat espanyol Contractat pel monopoli Compañía Telefónica Nacional de España que el 1925 absorbí els telèfons de la Mancomunitat, dirigí la implantació de la…

Actuà com a defensor del general Goded en el judici que el condemnà a mort Després de la guerra civil de 1936-39 fou jutjat, empresonat i expulsat de l’exèrcit, que el rehabilità, amb el grau de coronel, l’any 1961 Inventà un sistema de direcció automàtica de tir i realitzà importants estudis de cartografia lunar

Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director 1969-72 Rector de la Universitat Politècnica 1972-76, fou nomenat després director general d’Universitats i Investigació i més tard director general de Política Científica del govern espanyol En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins el 1994 El 1995 fou elegit per la Generalitat primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya , de la qual fou un dels fundadors…

Descriví la simptomatologia de diverses psicosis exògenes i estudià els deliris crònics sistematitzats, especialment l’erotomania És el creador de la teoria de l' automatisme mental , segons la qual la malaltia psíquica és conseqüència de la producció espontània, automàtica i involuntària d’una sèrie d’elements semiològics, producte de l’excitació neuronal La seva obra fou recollida pels seus deixebles i publicada un cop mort Oeuvre psychiatrique 1942

Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid Cursà la carrera d’enginyer industrial i fou professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica matemàtica de la Universitat de Madrid Durant la guerra fou professor a l’Institut-Escola del Parc, a Barcelona Publicà estudis d’automàtica i collaborà en un gran nombre d’obres didàctiques amb J Rey Pastor

Partidari del lliurecanvisme, escriví Merchant's petition 1819 en protesta dels aranzels proteccionistes de duanes Posteriorment es dedicà a l’estudi de problemes monetaris Sostingué que les variacions de preus eren motivades per canvis en les condicions generals de l’oferta i la demanda dels béns i no pas únicament per l’oferta del diner Defensor del banking principle , s’oposà a la regulació automàtica de l’emissió de bitllets Publicà l’obra History of Prices and of the State of the Circulation During the Years 1793-1856 1838-57

Dissenyà la pistola que porta el seu nom Treballà amb l’armer Von Mannlicher en la transformació del fusell Werndl en arma de repetició per mitjà d’un carregador i en l’elaboració d’un fusell experimental automàtic El 1891 s’associà amb l’industrial berlinès Ludwig Loewe, i en l’època de Borchard es posaren a produir la pistola automàtica Cap al 1900 l’adoptà l’exèrcit suís, en el calibre 7,65, el 1904, la marina alemanya, i el 1908, tot l’exèrcit alemany Són destacables la seguretat i la precisió en el tir de la pistola

El 1873 fundà amb el seu germà Wilhelm Oberndorf 1834 — 1882, la factoria d’Oberndorf, origen de la dinastia d’armers Mauser, el primer gran èxit dels quals fou el fusell M 1871, de mecanisme de forellat i un sol tret, adoptat reglamentàriament per l’exèrcit prussià Els models de repetició foren exportats a un gran nombre d’estats Una altra arma notable fou una pistola automàtica que duia el dipòsit de bales fora de l’empunyadura, una versió de la qual disparava a ràfegues El fusell M 1898, utilitzat ja a la Primera Guerra Mundial, es fabricat encara avui, amb lleugeres…

Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production…

Cursà les carreres de magisteri a l’Escola Normal de Girona 1960-63 i enginyeria industrial a l’ETSEIB 1964-70 i féu estudis de postgrau en informàtica a Tolosa de Llenguadoc Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1971, on fou un dels introductors de l’enginyeria informàtica, n'ha estat catedràtic de l’àrea d’enginyeria automàtica de sistemes i rector durant dos mandats 1994-2002 També realitzà diverses estades en diversos centres de recerca de Tolosa, Niça, Lisboa, Los Angeles i Darmstadt i collaborà amb l’Agència Espacial Europea Fou president de l’…