Resultats de la cerca

Dama de la casa de Constança de Sicília, l’acompanyà a Catalunya en contreure aquest matrimoni amb el futur Pere II de Catalunya-Aragó 1262 Amb el seu marit obtingué de Jaume I el castell de Seta i, ja vídua, el de Queroles 1270 al Regne de València nou anys després Pere II l’autoritzava a comprar unes heretats a Dénia

Cronista oficial de Lluís XIV, escriví tragèdies inspirades en models clàssics que tingueren una gran influència en el teatre barroc francès Entre les seves obres destaquen Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithri date 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Escriví La chute de Phaëton 1679 i Idylle de la paix 1685 per a JB Lully, el qual, per la seva banda, traslladà a les seves òperes la recitació, el ritme i el metre de les tragèdies racinianes Racine influí també en l’òpera francesa a través de l’Académie des Inscriptions, de la qual era membre…

S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona El 1968 fundà el primer club de marxa, el Mare Nostrum de Barcelona, i més endavant fou cofundador del Neutron Club de Marxa de Mataró Organitzà el Gran Premi Internacional de Marxa Ciutat de l’Hospitalet, que dirigí les sis primeres edicions 1969-74 Al començament dels anys setanta impulsà la marxa femenina i organitzà les primeres proves al marge de la federació, que no les autoritzava El 1979 aconseguí el títol estatal d’entrenador També fou fundador del CA Sant Celoni, entrenador de la selecció espanyola, professor de l’Escola…

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic  PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…

Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca  Elogi de la memòria 2005, guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004 És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Format a les universitats de Georgetown, Oxford i Yale, en 1974-76 fou professor de dret a Arkansas Afiliat al partit demòcrata, fou governador general d’aquest estat en 1979-81 i en 1983-91 El 1992 derrotà  George H Bush en les eleccions presidencials El seu mandat estigué marcat per la presumpta implicació en un escàndol de corrupció durant la seva època de governador En política interior, l’enorme dèficit públic i la majoria republicana al Congrés sorgida de les eleccions legislatives del 1994 l’obligaren a reduir dràsticament el seu programa inicial de millora de les prestacions socials,…

Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava…

Fill de Ḥāfiẓ al-Assad , després de la mort del seu germà Bāsil 1994, hom li donà un creixent protagonisme en la jerarquia militar i en missions diplomàtiques, i —el 1999 fou nomenat coronel— En morir el seu pare juny del 2000 fou revocada la clàusula de la Constitució que vetava la presidència als menors de quaranta anys El mateix mes esdevingué president del partit oficial Ba’t, i el següent, president de Síria per set anys designat pel Parlament i confirmat en referèndum Després de l’assassinat de l’exministre libanès Rafiq al-Harīrī i arran de les pressions internacionals de l’ONU i dels…