Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
André Gunder Frank
Economia
Economista nord-americà d’origen alemany.
Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970
Enric Sala i Gamito
Ecologia
Ecòleg marí.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat d’Aix-Marseille II 1996 Fou professor a la Scripps Institution of Oceanography a La Jolla 2000–07 i investigador del CSIC a l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes 2007–08 Fou considerat un del Líders Joves Globals al World Economic Forum de Davos 2008 Rebé el guardó d’explorador emergent de la National Geographic Society 2007 i el premi del Blue Ocean Institute 2008 El 2011 fou designat Explorador Resident de NGS
Sid ney Catlett
Música
Bateria nord-americà de jazz.
Tocà en diverses bandes de Chicago abans d’installar-se a Nova York el 1930, on treballà amb Benny Carter, McKinney’s Cotton Pickers, James Fletcher Henderson i Don Redman Del 1938 al 1942 treballà amb Louis Armstrong, de qui esdevingué el bateria preferit Després de liderar grups propis a diferents ciutats, s’incorporà novament a la formació d’Armstrong All Stars 1947-48 Catlett fou un dels millors i més avançats bateries de l’època swing Tenia un innovador concepte melòdic en els solos i la seva influència es feu sentir en la generació posterior - PBO -
Victorià Ametller i Vilademunt
Història
Militar
Militar i polític.
Obtingué el grau de brigadier i, per les seves idees polítiques, formà part dels grups més avançats de Catalunya En 1848-49, durant la Guerra dels Matiners fou el principal cap militar de les petites partides més o menys republicanes que lluitaren al Principat al costat dels carlins Més endavant fou elegit diputat a Corts Com a escriptor publicà Los mártires de la libertad española 1855, Juicio crítico de la guerra de África 1861, Ideas sobre la reforma de las fuerzas armadas en España 1870, Un ejército para el rey o un ejército para la patria 1887
Hermann Finck
Música
Compositor, organista i teòric alemany.
Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchthon Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556, on illustra…
Francesc Xavier de Llucià
Història
Política
Polític.
Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…
Joan Giné i Partagàs

Joan Giné i Partagàs
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes ‘La independencia Médica’ 1896 i la ‘Revista…
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…
Jaume Amat de Palou i Pont
Pintura
Economia
Economista, pintor i comerciant.
Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada…
Berenguer Sunifred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1079-99) i arquebisbe de Tarragona (1091-99).
Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu metropolitana i…