Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Concino Concini
Història
Aventurer italià, marquès d’Ancre.
Fill d’un notari florentí, passà a França en el seguici de Maria de Mèdici quan aquesta es casà amb Enric IV 1600 Mort el rei 1610, aviat escalà el poder desbancà Sully 1611, es féu nomenar mariscal de França 1613 i lloctinent reial de Picardia 1611 i de Normandia 1616 La seva avidesa i els seus intents de limitar el poder de la noblesa li concitaren l’odi general Lluís XIII, aconsellat per Charles d’Albert, el féu arrestar, i en l’acte de la detenció morí d’un tret de pistola
Alfonso Tórmez
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Formà part de l’Escuderia Artés de Arcos durant la dècada de 1960 i fou tercer en el Campionat de Catalunya de Fórmula IV 1969 al volant d’un Guepardo Artés Posteriorment, es proclamà campió de Catalunya de muntanya 1978 amb un Martini F-1800, després de guanyar a la Trona, als Àngels i quedar segon al Pont de Vilomara L’any següent aconseguí el tercer lloc en la classificació general També disputà curses de Fórmula 3 al volant d’un Argo Toyota, un Avidesa i un Martini MK49 i fou campió de Catalunya de muntanya de monoplaces de F3 1987
Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…
Frotard
Cristianisme
Abat benedictí de Sant Ponç de Tomeres (prop de Besiers) del 1061 al 1099.
Amic dels papes Alexandre II, Gregori VII i Urbà II, fou legat pontifici al Llenguadoc, Catalunya i Aragó Els comtes catalans li cediren els monestirs de Sant Martí de Les, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Rodes i Sant Llorenç del Munt Juntament amb els abats de Ripoll i de Sant Cugat havia intervingut el 1079 en les paus entre els dos germans comtes de Barcelona Però, un cop assassinat Ramon Berenguer II, l’amistat del fratricida li valgué greus retrets, especialment de l’arquebisbe de Narbona i del bisbe de Barcelona A Aragó pretenia drets sobre la seu de Jaca hi renuncià, però, i obtingué…