Resultats de la cerca

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

Jugant en la posició d’extrem, formà part de l’Espanyol 1943-46 Posteriorment jugà al Manacor, al Mallorca 1952-53 i retornà al Manacor, on penjà les botes Exercí d’entrenador i dirigí, entre d’altres, els dos equips ba-lears en què havia militat

Mig, ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol 1956-62 Jugà 153 partits de Lliga i marcà 24 gols El 1962 l’equip espanyolista descendí a segona divisió per primer cop a la seva història, i fou traspassat al València Després jugà al Club Esportiu Europa 1965-66, on penjà les botes Fou tres vegades internacional B i tres més sub-21 Formà part de la selecció catalana 1960

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963

Amic de Klopstock i de Herder, el qual l’influí En les seves poesies exaltà la natura i cercà un llenguatge simple i popular Der Mond ist aufgegangen ‘Ha sortit la lluna’, Wiegenlied ‘Cançó de bressol’, etc Dirigí la revista “Wandsbecker Bote” 1771-75, títol que utilitzà com a pseudònim i que respon al nom del barri d’Hamburg, Wandsbeck, on habità Les seves obres foren publicades amb el títol Sämmtliche Werke des Wandsbecker Botes ‘Obres completes del missatger de Wandsbeck’, 1775-1812

Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958

Es formà a les categories inferiors del Club de Futbol Badalona i, després de jugar amb el primer equip 1971-73, fitxà pel Futbol Club Barcelona Davanter centre, jugà tres temporades 1973-76 amb el Barcelona Atlètic Durant aquest temps disputà 6 partits amb el primer equip La temporada 1976-77 fitxà pel Valladolid i es convertí en un dels màxims golejadors de la història de l’equip amb 93 gols en 231 partits oficials Al desembre del 1983 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell Penjà les botes al final de la temporada 1983-84

Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica

Es formà al CF Damm, amb el qual fou subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà per l’Espanyol, que el cedí al Granollers i al Sant Andreu 1968-69 Extrem esquerre, ingressà en el primer equip de l’Espanyol la temporada 1969-70 i ascendí a primera divisió Romangué a l’equip blanc-i-blau fins la temporada 1973-74 i disputà 86 partits de Lliga Posteriorment, retornà al Sant Andreu i penjà les botes a les files del Reus Ja retirat, s’integrà a l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol i, més endavant, formà part de l’equip tècnic del futbol de base del club Disputà els Jocs Mediterranis 1967…

Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967 És autora d’…