Resultats de la cerca

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà

Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians

Després de l’assassinat d’Alexandre Sever 235, fou aclamat emperador pels soldats Lluità contra els alamans, els dacis i els sàrmates 236-37 El senat, aprofitant la revolta dels Gordians a l’Àfrica, el declarà enemic públic i li contraposà Balbí i Pupiè Fou traït i assassinat pels seus soldats

Governador de la Germània i d’Àsia, fou cònsol i praefectus urbis Morts els dos Gordians Gordià I i Gordià II, fou elegit emperador juntament amb Dècim Celí Calví Balbí Tot seguit, però, entrà en discòrdia amb aquest i ambdós atragueren l’hostilitat de l’element militar i sobretot dels pretorians, que els occiren

Fou elegit cèsar per l’exèrcit i el poble després de la revolta de Dècim Celi Calví Balbí i Pupiè Deixà el poder a mans del sogre, Timesiteu, prefecte del pretori El 242 s’inicià la guerra contra els perses, en el decurs de la qual Timesiteu morí Fou succeït per Filip l’Àrab, que impellí els soldats a donar mort a l’emperador

Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della Repubblica di…