Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici. Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics. Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della Repubblica di Genova (1972), La repubblica aristocratica dei genovesi (1987), Lettere orbe. Anonimato e poteri nel Seicento genovese (1989), Il Cervo e la repubblica. Sul modello ligure di antico regime (1993) i I Balbi (1997). Abans de morir estava preparant un estudi sobre els anglesos a la Gènova dels ss XVIII i XIX.