Resultats de la cerca

Fou també teòleg i predicador de Carles VII de Nàpols després Carles III d’Espanya Deixà manuscrita l’obra Paraíso virginal

Posseí bancs a Milà, a Barcelona i a Londres Finançà obres públiques i defensà la política de Filippo Maria Visconti, que el nomenà comte d’Arona 1445

Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona el collapse econòmic d’altres bancs com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida

Intervingué en negocis d’oli, de sabó, d’adobs i de productes químics i formà part dels consells d’administració dels Bancs de València, de Castelló, Internacional d’Indústria i Comerç i de l’Exterior de España a París, i de diverses empreses i companyies

Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona des del 1378 avançà grosses sumes de diners a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc 1381 Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona

Treballà al Reichsbank 1920-29, al Banc de Pagaments Internacionals 1930-34, i dirigí el Reichsbank 1937-39 Destituït, passà a ocupar alts càrrecs dins empreses i bancs Unilever, Daimler Benz AG, Deutsche Unionbank, etc Del 1958 al 1969 fou president del Deutsche Bundesbank, des d’on afavorí la revaluació del marc Fou, també des del 1958, un dels directors del Banc de Pagaments Internacionals

Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36

A quinze anys s’uní a la guerrilla sudista de WCQuantrill Acabada la guerra civil nord-americana, es reté als soldats de la Unió, però, en no ésser respectats els termes de la rendició, reprengué les armes 1866 Cap de la James Band, adquirí notorietat per l’audàcia dels seus assalts a bancs i a trens Morí assassinat per dos membres de la seva banda

Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina

La seva activitat intellectual i professional se centrà ben aviat en l’anàlisi de la feblesa de les institucions financeres catalanes i en la reconstrucció de la història de la seva decadència Els seus primers treballs quedaren recollits en el llibre La Banca a Catalunya Apunts per a una història 1965 Dins la mateixa línia s’emmarcà el seu segon llibre, Bancs i banquers a Catalunya capítols per a una història 1972 Posteriorment, ha analitzat l’evolució i desaparició del Banc de Barcelona i de Banca Catalana, dues de les entitats financeres més emblemàtiques de la història…