Resultats de la cerca

Fou lloctinent de Catalunya 1554-58 les enèrgiques mesures que prengué per combatre el bandolerisme, l’enfrontaren amb la petita noblesa rural, a la vegada que per qüestions de procediment entrà en conflicte amb les autoritats catalanes Com a virrei de Nàpols 1559-72 prosseguí una política similar contra el bandolerisme calabrès d’una banda i, de l’altra, contra els turcs, especialment a Malta 1565 i a Xipre 1570

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València…

Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill Batlle general de Catalunya 1608, lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida 1613 Fou conseller reial de Felip III de Castella Lloctinent i capità general de Sardenya 1617 per dos triennis Fou comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume, i batlle general de Catalunya

La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès abril del 1543 juntament amb el seu segon, lo Biscaio , i setze dels seus, tots ells executats a Barcelona el 18 de juliol de 1543

Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644

Entre altres càrrecs havia ostentat el de governador de Galícia 1677 i el de capità general de les galeres d’Espanya Fou lloctinent de València 1679-80 combaté el bandolerisme, però fou deposat a causa del procés i l’execució del bandoler i exfrare agustí Pere Antoni Ribera , dut a terme malgrat la seva condició d’eclesiàstic Fou virrei de Sicília 1696-1701 i conseller d’estat

Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec

Tingué un pontificat llarg i molt actiu lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic

Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat

Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles