Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

El 1972 va escriure el llibre Barça, Barça, Barça FC Barcelona, esport i ciutadania , estudi pioner en l’anàlisi històrica de la significació sociopolítica del Futbol Club Barcelona des dels seus orígens fins a la Guerra Civil

Formà els anys cinquanta el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball Fou també molt popular per la seva vinculació al FC Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça , Endavant Barça , Campions i Barça campió d’Europa Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits 1968 i El Ball de l’Estatut 1980

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, fou cedit a l’Horta i posteriorment jugà al Comtal 1956-59, filial del Barça, que acabava d’ascendir a primera, tot i que en algunes ocasions jugà amb el primer equip Fou cedit a l’Osasuna la temporada 1960-61 i la següent retornà al Barça, on va romandre dues temporades 1961-63 com a tercer porter Després marxà a l’Elx 1963-65 i al Pontevedra 1965-70, els dos de primera divisió La temporada 1970-71 jugà amb el Sant Andreu, a segona, i després es retirà Amb el Barça fou campió de Lliga i de Copa de…

Extrem dret que milità en el RCD Espanyol 1901-02, l’Irish FC 1902-03 i el FC Barcelona 1903-13 Amb el Barça disputà 179 partits i marcà 78 gols Fou tres vegades campió de Copa 1910, 1912, 1913 i cinc del Campionat de Catalunya Fou l’autor del primer gol del camp del carrer de la Indústria Amb la selecció catalana s’hi arrenglerà en cinc partits Després entrenà el Barça 1926-29, i esdevingué el primer entrenador català del club En el seu palmarès com a tècnic hi figura la primera Lliga estatal 1929, tot i que a mitjan campionat fou substituït per James Bellamy i…

Llicenciat en ciències de la informació, dirigí i presentà diversos programes de ràdio i televisió combinant habitualment el periodisme esportiu i l’humor en clau de paròdia Entre els programes radiofònics destacà Força Barça , emès per la Cadena Rato durant els anys vuitanta i on es retransmetien partits del Futbol Club Barcelona Parallelament presentà, a Televisió Espanyola de Catalunya, Força Barça , programa en to humorístic on es parodiaven esportistes i dirigents del món de l’esport Presentà també el programa Al Ataque a Antena 3 1992 i Força Barça i Ja hi som 1994-98 a Televisió de…

Ha collaborat en diversos mitjans i té una extensa obra, en què destaquen Barça El millor any de la nostra vida 2009 Manresa, la ciutat del bàsquet 2007 El cas Di Stéfano amb XG Luque, 2006 El Barça en guerra 1936-1939 amb JM Solé, 2006 i Anem fent camí 25 anys de seleccions esportives catalanes 1976-2002 2003

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i…

S’inicià el 1952, en incorporar-se al setmanari Dicen , del qual arribà a ser director adjunt des del 1974 També collaborà en diaris esportius com As , Sport , Lean , Barça i Don Balón Formà part de la junta directiva de l’Agrupació Espanyola de Periodistes Esportius Publicà Els presidents del Barça 1998 i rebé el guardó La Ploma d’Or de periodisme esportiu 1999