Resultats de la cerca

Conreà gèneres diversos i obtingué una gran popularitat, bé que breu, amb Iambes 1830-31, recull de poesies satíriques i violentes, publicades amb motiu de la revolució del 1830 De la mateixa manera descriví la situació d’Itàlia en Il Pianto 1833 i la industrialització anglesa en Lazare 1833

És autor del drama Juana de Souvri publicat i representat a Mallorca el 1843 i Fe y esperanza Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 1854 A partir del 1857 es traslladà a Madrid

Cec des de tres anys, fou alumne i professor 1828 de l’Institut des Aveugles, de París Prenent com a base la sonografia Barbier, inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes sistema Braille

Estudià amb Liszt a Weimar La seva obra mestra fou l’òpera Der Barbier von Bagdad 1858 Escriví dues òperes més Gunlöd, inacabada, molt influïda per Wagner, i Le Cid , 1856 i setanta-set lieder molt originals en aquest camp és considerat precursor de H Wolf

Féu els primers estudis a la seva ciutat nadiua i a Nancy, i després a Lió, on collaborà amb Philippe Barbier en l’estudi dels composts organomagnèsics i en la introducció del grup -CH 3 en substàncies orgàniques Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom El 1912 li fou atorgat el premi Nobel de química, juntament amb Paul Sabatier El seu Traité de chimie organique 1935, en 15 volums, recull els seus treballs

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

Rellotger d’ofici, fou proveïdor del rei En heretar les propietats de la seva muller, adoptà el nom d’una d’elles Beaumarchais El 1764 viatjà per la península Ibèrica i, de nou a París, començà a escriure teatre, sense èxit Eugénie, 1767 Les deux amis , 1770 Processat per falsificació, escriví les quatre Mémoires 1773, models de pamflet i de sàtira social Després de sotmetre l’obra a diverses refoses, el 1775 estrenà, amb èxit, La précaution inutile ou Le Barbier de Séville, i el 1778 redactà la seva peça màxima, La folle journée ou Le mariage de Figaro ‘La diada boja o les…

Vida Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar Turíngia, on cercà…

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  1992, de…