Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
Ya‘aqob Barceloní
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona.
De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant
Pere Alemany
Pintura
Pintor barceloní.
Treballà un cert temps associat amb Rafael Vergós No es conserven els retaules en què intervingué
Ramon de Plegamans
Història
Prohom barceloní.
Figurà entre els representants de Barcelona a l’assemblea de Pau i Treva de Tortosa 1225, preparatòria de l’atac a Peníscola El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet Fou benefactor de l’orde de la Mercè 1232-34 i d’altres obres piadoses El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l’estol i proveïments per a l’expedició a Mallorca Acudí 1230 a rebre el rei en tornar d’aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona Fou veguer de Barcelona 1202 i 1209-10 i…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos…
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
Francesc Vilardell
Arts decoratives
Argenter barceloní.
Documentat del 1368 al 1400 És l’artífex de la creu processional major de la catedral de Barcelona, datada i documentada el 1383 Es tracta d’una correcta expressió del gòtic, amb delicat perfil flordelisat i plaques quadrifoliades d’esmalts translúcids mostra al dret el crucifix, i al darrere, santa Eulàlia, motiu pel qual es coneix popularment com a Creu de Santa Eulàlia
Marcús
Història
Ciutadà barceloní.
Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona 985 i fou dut a Còrdova El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins
Joan de Llobera i Garró
Economia
Història
Mercader barceloní.
Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb aquest…
Jaume Ferrer de la Sala
Economia
Història
Mercader barceloní.
Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis
Bartomeu de Llobera i Garró
Economia
Història
Mercader barceloní.
Fill segon de Joan de Llobera El 1466 formà una companyia mercantil amb el seu parent Ramon de Llobera Formà part de la Biga i fou membre del Consell de Cent per l’estament mercantil 1437-53 cònsol de mar 1437 i administrador de la taula de canvi 1447 Feu hereva la seva muller Nicolaua de Ferrera, i foren pares de Joan de Llobera i de Ferrera , conseller tercer de Barcelona en 1462-63 mort el 1464, del mercader Bartomeu de Llobera i de Ferrera mort el 1462, cònsol a Nàpols, i d’ Elionor de Llobera i de Ferrera , muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina