Resultats de la cerca

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals Mirador , El Be Negre , La Publicitat , Serra d’Or , Avui   Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia, fou viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica 1950-60, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat 1958-68 i fundador i consiliari des del 1961 del Centre d'Estudis Francesc Eiximenis Dirigí la revista Concili Avui i collaborà en Qüestions de Vida Cristiana Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, féu cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres Formà…

Vida Durant les dècades de 1930 i 1940 formà part del grup Amics del Cinema, precursor del moviment dels cineclubs fora de Barcelona i centre de la cinefília que caracteritzà Sabadell durant la segona meitat del segle XX Durant la dècada dels anys cinquanta escriví guions de cinema amateur , alguns dels quals foren publicats en "Otro Cine" i guardonats Desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental Dirigí, amb Ramon Bardés com a operador, una insòlita cinta, El nostre pa de cada dia , únic testimoni de les condicions de vida infrahumanes de part de la immigració…