Resultats de la cerca

Fou mestre de l’escola d’artilleria de Barcelona És autor d’un dels primers tractats d’artilleria impresos a la Península Ibèrica Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors Barcelona 1642, dedicat als consellers de Barcelona i precedit, entre altres poesies, per un madrigal de Francesc Fontanella Bibliografia Riera, C 1990 La obra poética de Carlos Barral Barcelona, Edicions 62

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic  Francesc Subiràs i Barra…

Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’…

Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…

Catedràtic a la Universitat de Barcelona, a la qual s’incorporà el 1914 Encarregat per la Junta de Museus de l’organització del Gabinet Numismàtic de Catalunya, des del 1932 treballà en el muntatge del Museu Numismàtic considerat un dels millors d’Europa Com a investigador, cal remarcar l’estudi de les monedes de l’Empúries grega, publicat en les monografies D’una troballa de monedes emporitanes i la possible cronologia de les monedes d’Empúries 1933, Les dracmes emporitanes 1933, Les monedes emporitanes anteriors a les dracmes 1934

Deixeble de LGiordano, Pde Cortona i GLanfranco, el seu estil, detallista i minuciós, creà escola i influí en la decoració arquitectònica i en l’escultura Mostres del seu art es troben en els frescs de la sagristia de San Paolo Maggiore, en el sostre de la de San Domenico i en el gran fresc de La cacciata di Eliodoro de l’església del Gesù Nuovo, totes a Nàpols També participà en la decoració de la capella del Palau Reial de Madrid, on anà el 1702

Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en   una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics de Moscou…

L’any 1989 guanyà el seu primer títol estatal en categories inferiors i el 1992 ingressà al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya juvenil 1994 i medalla de bronze en barra fixa al Campionat d’Europa júnior 1996 En categoria sènior, fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1997, 1999, en què aconseguí la medalla d’or en la prova de cavall amb arcs i barra fixa i la de plata en paralleles 1998, així com la d’or en paralleles i la de plata en barra fixa 2002 També guanyà diverses medalles a la Copa d’Espanya Formà part de…

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de plata en salt i la de bronze en barra en el Campionat d’Espanya 1944 Aconseguí la tercera posició en la classificació general 1945, i guanyà la medalla d’or en salt, la de plata en barra i la de bronze en paralleles També obtingué la medalla d’or en salt 1946 i anelles 1946, 1947 del Campionat d’Espanya Així mateix, s’adjudicà la medalla d’or en la prova de salt del Campionat de Catalunya 1944, la medalla d’or en el concurs general de Catalunya 1946 i també l’or en barra, paralleles i anelles

Contemporani de Joaquim Blume, fou subcampió d’Espanya en la barra i tercer en la general 1953 En els Campionats de Catalunya fou subcampió en la barra 1953, 1954 i tercer en la general individual 1953