Resultats de la cerca

S'apropià el no-ésser taoista en la seva metafísica, i així barrejà una cosmovisió naturalista amb una ètica humanística confuciana

Conreà la poesia i la narració, però destaquen sobretot les novelles Fra Piazza del Popolo 1867 i Fra den gamle Fabrik ‘De la vella fàbrica’, 1869, en les quals barreja elements romàntics i naturalistes

És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514 S'hi observa una barreja d’influències flamenques i italianes, més concretament florentines Collaborà en aquesta obra l’aragonès Juan de Salas

Precursor del surrealisme, en la seva obra es barreja la ironia grotesca amb un cert misticisme És autor de Galgenlieder ‘Cants del patíbul’, 1905, Einkehr ‘Parada’, 1910 i Stufen ‘Graons’, 1918, que és una mena de professió de fe

Creà mons sense sortida on els personatges, guiats per un impuls de crueltat, s’agredeixen mútuament El seu llenguatge és una barreja inquietant d’argot i fórmules burocràtiques Destaca la Tetralogie der Fäkalien ‘Tetralogia de les matèries fecals’, 1990-92

En la seva obra Dei veri precetti della pittura Ravenna 1587 preconitzà una pintura artificiosa basada en el coneixement eclèctic de les escoles dels diferents països i on el model natural era menystingut, i el paper de la barreja dels colors, sobrevalorat

Autor de peces evasives on es barreja la comicitat amb la melangia Es revelà amb Voulez-vous jouer avec môa 1923 seguiren, entre d’altres, Jean de la lune 1929, Patate 1957 i L’idiote 1960, i La Débauche 1973 Fou membre de l’Académie Française 1959

Estretament identificat amb el moviment nacionalista i el renaixement gallès del s XX, és una barreja d’obrerista marxista i de tradicionalista revolucionari, així per les seves influències literàries com religioses es convertí després a l’anglocatolicisme, i un crític indignat i satíric dels defectes del seu país

En 1948-49 inicià les seves recerques no figuratives La seva escultura, qualificada algunes vegades de barroca, barreja els plantejaments constructius amb els naturalistes i obté un resultat a mig camí entre les formes orgàniques i les treballades La Proposta per a un monument 1960, bronze és definitòria en aquest sentit

Amplià estudis a París amb D’Indy La seva obra és una barreja de classicisme i Romanticisme tardà, que evolucionà cap a la politonalitat Exercí també com a crític És autor de sis simfonies, dos concerts de corda, l’òpera El diner del senyor Arne 1959, diversos lieder i música de cambra