Resultats de la cerca

Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina Escriví un Arxiepiscopologi de Tarragona editat el 1951, que arriba fins el 1664 Alguns estudiosos també esmenten com a obra seva un Epítome historial de la ciudad de Tarragona , no localitzat La seva notable producció poètica, adscrita a l’estètica cultista, figura aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana , inèdit fins l’any 1873, i tracta temes religiosos, amorosos, satírics i de circumstàncies També compilà un recull de composicions de poetes tarragonins sota el títol de Pancàrpia poètica , que s’ha perdut, tot i que en…

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín…

Apassionat per la política, amic del duc d’Osuna, l’acompanyà a Itàlia, on intervingué en perilloses missions diplomàtiques A la caiguda del duc 1620, fou desterrat a la Torre de Juan Abad, però amb la mort de Felip III i l’ascensió del comte duc d’Olivares recobrà la confiança de la Cort El 1639 fou detingut, sense que se'n sàpiguen exactament les causes, a casa del duc de Medinaceli i empresonat en el convent de San Marcos de Lleó, on restà quatre anys en deplorables condicions Quevedo és un dels més grans poetes de tots els temps Conreà tots els gèneres, des dels satírics i polítics, com…

A Constantí, on s’installà, féu l’altar major de la parròquia 1747 El 1753 executà el del Roser de Riudecols Treballà per a Cornudella, i des del 1759 per a Juneda, on féu sis retaules, entre els quals l’important retaule de l’altar major de la parròquia 1763 desaparegut el 1936 Després del 1770 féu el retaule del Roser de Riudecanyes

Membre d’una nombrosa família de fusters, era fill de Jaume Escarabatxeres Contractà els retaules de Sant Francesc de Sales, d’Esparreguera 1693, de Sant Joan, a l’Hospital de Pobres de Martorell 1698, i el d’Abrera És autor de la decoració de l’església de Sant Sever de Barcelona 1701 hi executà el frontispici i projectà les magnífiques tribunes i l’esgrafiat de la volta

Seguidor d’ACano, la seva obra té estilísticament punts de contacte amb la d’Avan Dyck, bé que no és clara la relació entre ells dos Fou mestre de PABocanegra De la seva producció cal esmentar l' Aparició de la Mare de Déu catedral de Granada

L’única obra seva conservada, Cap degollat de Sant Pau , signada i datada el 1707 Museo Nacional de Escultura, Valladolid, és d’un gran efecte dramàtic Hom li atribueix també el Bust de Sant Pau Museo Cerralbo, Madrid

S'establí a Sevilla, on dugué a terme quasi tota la seva producció, molt abundant, basada en l’estudi del natural Una execució acurada i harmoniosa i unes expressions contingudes, no gens efectistes, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre per la moderació Cal esmentar-ne Sant Cristòfor 1597 església del Salvador, Sevilla, el Crist de la Clemència 1603 catedral de Sevilla, el Sant Domènec penitent 1605 Museo de Santa Cruz, Sevilla, el retaule de San Isidoro del Campo, a Santiponce 1609, una part del retaule de San Miguel, de Jerez 1617, i la Immaculada , de la…

Fill de Francesc Santacruz, també escultor, el 1665 entrà al taller de Pere Serra i el 1674 obtingué la mestria El 1675 treballava en la cúpula de la capella de Sant Benet de Sant Cugat del Vallès, on el 1688 començaria el retaule Tingué diversos encàrrecs a Barcelona i a fora fou un dels escultors catalans més considerats al seu temps i un dels fundadors del gremi d’escultors barceloní 1680 Pertangué també, fins el 1710, al gremi de fusters Féu a la catedral —amb l’escultor Jacint Trulls— el retaule de Sant Sever 1681-83 i el 1682 contractà el retaule d’Arenys de Mar, que féu després Pau…

Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…