Resultats de la cerca

Entre el 1949 i el 1956 treballà a les forces públiques locals de l’administració colonial i estudià a Brusselles Collaborà amb Patrice Lumumba els primers temps de la independència del Congo Belga 1959-60 Cap d’estat major i comandant en cap de l’exèrcit 1960, fou secretari d’estat de Lumumba, però el mateix any ajudà a la seva destitució i detenció El 1965 dirigí un cop d’estat contra el president Joseph Kasavubu al poder des del 1961 i poc després instaurà un règim de partit únic, el Mouvement Populaire de la Revolution, liderat per ell mateix Autonomenat cap d’estat i cap suprem de les…

Diputat al Parlament federal belga pel partit socialista flamenc des del 1970 i ministre d’educació 1972, economia 1973-74 i comerç 1977-81 i novament economia 1988-92, dirigí la reconversió industrial més important que ha viscut Bèlgica El 1992 fou nomenat ministre d’afers estrangers i president del Partit dels Socialistes Europeus, a la Haia Fou vicepresident de W Martens i M Eyskens 1992-94 Secretari general de l’OTAN des del mes d’octubre del 1994, durant el seu mandat afrontà la integració dels antics membres del Pacte de Varsòvia i la guerra de Bòsnia A l’octubre del 1995…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…

Partidari de la independència de Bèlgica respecte al regne dels Països Baixos, prengué part en la revolució del 1830 i fou membre del govern provisional belga 1831 Governador d’Anvers i ministre de l’interior 1832-34 i d’obres públiques 1840-41, fou cap del partit liberal i del govern 1847-52 i 1857-68

Estudià a Rotterdam, Brusselles, Munic, Viena i Roma De retorn als Països Baixos, fou director de l’Escola d’Arts Industrials i Decoratives de Haarlem El 1889 s’installà a Mol, petit poble belga, i hi restà fins a la seva mort es naturalitzà belga el 1901 Les seves escenes religioses, de la vida rural, paisatges i retrats, d’una pinzellada espessa i un colorit ric, amb violents clarobscurs, denoten un temperament apassionat i alhora contingut

Format a l’escola de dibuix de Molenbeck i a l’Acadèmia de Brusselles 1887 Exposà per primer cop al Cercle Voorwaarts el 1891 Malalt des de nen, la seva obra palesa una visió pessimista de la vida Fou, amb Constantin Meunier, el principal representant de l’art social belga de la fi del s XIX Vespre de vaga , 1893, Brusselles, Musées Royaux des Beaux-Arts

Format als conservatoris de Brusselles i Anvers, posteriorment amplià aquesta formació amb P Gilson i P Dukas Exercí la docència al conservatori de la capital belga, del qual fou director entre el 1949 i el 1966 També fou crític musical i el 1924 fundà, amb Gilson, la "Revue musicale belge" A més, escriví articles en "Le Peuple" 1925-40 i "La Nation Belge" 1944-49 El llenguatge de Poot és plenament tonal i posseeix una gran riquesa rítmica, amb influències provinents del món del jazz L’obertura Vrolijke 1935 és l’obra que més ha transcendit en el panorama musical belga…

Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics

Féu molts concerts i fou professor del conservatori reial a Brusselles Fundador de l’escola belga de violí, és autor de nou concerts per a aquest instrument

Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga aconseguí la…