Resultats de la cerca

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana 1932, amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana 1932, amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu

Publicà diverses obres històriques, principalment referides al monestir de Poblet Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona 1928, directiu de la Societat Arqueològica d’aquella ciutat 1932 i primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947

Llicenciat en dret a Madrid 1907, publicà diversos estudis sobre història del País Valencià Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia 1941, La villa de Callosa de Ensarriá 1960 i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians 1958

Vida Estudià teologia, filosofia i matemàtiques La seva obra més coneguda fou Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado Madrid, 1766, obra de caràcter eminentment pràctic Aquest tractat, on es critica el sistema guidonià, tingué molta difusió Bibliografia Complement bibliogràfic Coma i Puig, Miquel Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado , Madrid 1766

És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis 1486 i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís Convingué amb Nicolau Spindeler 1489 la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia Der hocharagonesische Dialekt , 1935 i una nodrida sèrie d’articles S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf

Vida i obra És autor del primer episcopologi de Tortosa i d’una documentada història de la càtedra Notas antiguas de esta catedral , 568 folis, inèdita, conservada a l’Arxiu Capitular d’aquesta ciutat ms 21, que ha estat la font d’estudi per als historiadors tortosins posteriors El 1620 fou escollit oïdor de comptes del General de Catalunya Lectures QUEROL COLL, E Tortosa, república literària 1475-1800 Catàleg bibliogràfic d’escriptors i obres anònimes , Tortosa 1999, p 232-235

Vida Ingressà com a cantor a la catedral de Sogorb S’ordenà de sacerdot el 1790 i entrà com a beneficiat a la catedral de València Obtingué la càtedra de litúrgia del seminari de la diòcesi valenciana i el 1802, la de cant pla Publicà els tractats Breve instrucción de canto-llano para los alumnos del seminario València, 1820 i Preces in praesenti jubilaeo ad processionalem Ecclesianum pro Diocesis Valentina València, 1826 Bibliografia Complement bibliogràfic Gil, Joaquim Breve instruccion del canto-llano , Madrid 1820