Resultats de la cerca

D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual 1947 esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània 1948 Primer ministre del govern de transició 1958-60 i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat 1974-81 i president del Partit del Programa Socialista Birmà PPSB Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que enfonsà l’…

Des de jove fou líder destacat del moviment estudiantil i militant independentista, la qual cosa el portà a treballar al servei del govern projaponès durant la Segona Guerra Mundial Succeí Aung San al capdavant de la Lliga Antifeixista de la Llibertat del Poble després que aquest fos assassinat Un cop proclamada la independència de Birmània fou primer ministre en tres ocasions 1948-56, 1957-58 i 1960-62 Cofundador del Moviment de Països No-alineats, fou enderrocat i empresonat arran del cop d’estat del general Ne Win el 1962 Als anys setanta dirigí la guerrilla birmana des de Tailàndia Tornà…

Desenvolupà diverses activitats en el camp de la política cultural a Birmània 1957-61 Fou delegat a l’ONU i collaborà en missions pacificadores per exemple, al Congo Actuà de secretari general de l’ONU, a la mort de DH Hammarskjöld 1961, i en fou elegit secretari general el 1962, fins que dimití el 1971 Bon mediador crisi cubana i congolesa, es trobà amb el greu conflicte del Pròxim Orient a causa de les guerres araboisraelianes És autor d’obres de pedagogia i d’història Rebé el premi Nobel de la pau el 1972

Als anys cinquanta s’enrolà a l’exèrcit, dins del qual combaté la guerrilla karen Féu costat al cop d’estat del general Ne Win 1962 i ascendí gradualment l’escalafó el 1978 era coronel, vicecap de l’estat major el 1985 i major general el 1986 Aquest any ingressà al comitè central del Partit Birmà del Programa Socialista Després de la repressió que esclafà la revolta democràtica del 1988 formà part del Consell per a la Restauració de la Llei i l’Orde presidit per Saw Maung, al qual succeí l’any 1992 En aquest càrrec refermà l’isolament del país instaurat per Ne Win Enfrontat a l’opositora…