Resultats de la cerca

Educat a Eton i a Oxford, fou l’àrbitre de la moda i de l’elegància a Anglaterra Per deutes de joc s’hagué de refugiar a França Morí boig en un asil

És autor de nombrosos curtmetratges Cos trencat , 1980 Seqüències d’un grup , 1981 Amort , 1982 Boig film , 1985 Allèrgic film , 1986, etc i dels llargmetratges L’home ronyó 1983, Crits sords 1983, premi de la Generalitat de Catalunya i Gent de fang 1987

Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei

Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència

Vers el 1707 anà a París, on fou un dels principals compositors de les cèlebres Grandes Nuits de Sceaux El 1714 presentà a l’Opéra de París l’òpera ballet Les fêtes de Thalie 1714 Compongué òperes còmiques, motets i cantates i les òperes Les amours des dieux 1727 i Le triomphe des sens 1732 Morí, boig, al manicomi de Charenton,

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana on es guanyà el sobrenom de Garri savi Jugà a l’equip de Sant Boi sorgit tot just després de la fundació i durant les dècades de 1920, 1930 i 1940 fou un dels jugadors catalans més destacats La seva posició era la de centre i mig d’obertura Guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933 i quatre cops la de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1955 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola Jugà molts anys al costat del seu germà Joan, conegut com Garri boig

Professor de ball i arquitecte tècnic La seva obra poètica es recull a Vora la ciutat dels àngels 1988, premi Ribas i Carreras 1987, Arrel de boig 1993, premi Ventura Gassol 1992 i És de nit quan comença el dia 2000, entre altres llibres Ha publicat dos reculls de narracions Aubam-ba-buluba balam-bam-bú Llibre de ball 1995, premi Documenta 1994, Camaleotròpiques 1999 i un Diccionari del ball 1999 també una sèrie infantil sobre el personatge d’en Tonet i la novella El lleó i el far 2007

Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes

Estudià música a Salzburg i començà la seva activitat literària al final dels anys cinquanta Autor provocador i molt controvertit, la seva obra és construïda sobre monòlegs o llargues explicacions obsessives que giren entorn de temes com la mort, la malaltia, el fracàs, la soledat i la incomunicació, als quals dóna una categoria còsmica De la seva obra cal esmentar les proses Frost ‘Glaçada’, 1963, Verstorung ‘Pertorbació’, 1967, Die Kälte ‘El fred’, 1987, Wittgensteins Neffe ‘El nebot de Wittgenstein’, 1982 i Der Unterheger ‘El malaguanyat’, 1983 Escriví també teatre Der Ignorant und der…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997