Resultats de la cerca

Professor i psicòleg, pertany a la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia En narrativa juvenil ha publicat QRZ Rat Penat amb Amadeu Montoto, 1994, Coses que passen 1995, Cicle Bis 1996 i Generació Z 1999 en novella, Cataconya la vida ridiculista d’accés a la independència 1996 i L’última vida una història de bojos 2000

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Llicenciat en filosofia 1969 i en filologia catalana 1984 És autor d’un gran nombre d’obres teatrals Aina Sacoma premi Ciutat de Palma 1972, Els bojos 1976, Freturós l’impotent premi Born de Ciutadella 1979, Varennes 1980, Monòlegs 1980, Capitello 1981 i Les roselles diuen no 1981, algunes de les quals estrenà amb la companyia Guillem Cabrer, fundada per ell mateix Com a narrador, destaquen les novelles Merlot 1977 i El Minotaure 1990 És autor, entre d’altres, dels poemaris Retrets i pregàries 1984 i Amor somriu de perfil 1988 el 2000 es publicà la seva obra poètica completa

Estudià piano a Praga amb V Kurz 1939-45, i després ho feu al conservatori d’aquesta ciutat, amb I Štepánová 1945-48 A més estudià composició amb J Rídký i VAR Novák Aleshores ja havia fet alguns concerts de piano i havia publicat algunes peces per a aquest instrument, la primera quan només tenia onze anys Entre les composicions de la primera joventut destaca l’obra vocal, amb les peces Kvetiny 'Flors', 1941 i Slezské písne 'Cançons de Silèsia', 1946 En aquesta etapa les dues influències més importants foren la música popular txeca i L Janácek A partir del 1950 evolucionà cap a un estil més…

Fill de Sergej Vladimirovič Mikhalkov i germà de Nikita Mikhalkov , estudià a l'Escola Estatal de Cinematografia i començà escrivint guions Andrej Rubl’ov , d'Andrej Tarkovskij i es convertí en un dels màxims exponents d’un nou cinema soviètic reflexiu i crític amb pellícules com Pervij ucitel ‘El primer mestre’, 1961, Istorija Asij Kljacinoj ‘La felicitat d’Àssia’, D’ad’a Van'a ‘Oncle Vània’, 1969 i l’epopeia històrica Siberíada 1978-79 El 1981 s’installà als EUA i dirigí Maria's Lovers 1984, Runaway Train 1985, Duet for One 1986, Shy People 1987, Homer and Eddie 1989, i la incursió en el…

Adquirí coneixements de solfeig, piano i dansa abans de començar la seva carrera artística en les orquestres Costa Brava, Janio Marti, Caravana i Xavier Cugat, i actuà de presentadora en el programa de TVE Un, dos, tres, responda otra vez 1987 Al final dels anys vuitanta representà Espanya en el Festival d’Eurovisió i enregistrà dos discos en castellà Una mujer como yo 1989 i Rompe el tiempo 1990 Després tornà a la televisió com a presentadora, cantant o actriu d’alguns programes i sèries de Televisió de Catalunya com 10 del 3 1993, Pedralbes centre 1995, Pluja d’estrelles  1993, Nissaga de…

Vida Després de rodar i produir alguns curts en imatge real i d’animació, fundà els estudis i la productora D’Ocon Films Productions, amb els quals feu possible els llargs Com un adéu 1982, Pere Vila i Coll i l’infantil La tribu dels aurons 1986-87, Josep Lluís Viciana Ha estat promotor de sèries televisives, en règim de coproducció internacional, i que s’han emès per nombroses cadenes d’arreu del món, com ara El món màgic del màgic Bruffi 1984, 26 × 30’, de J Guitart i J L Viciana titelles i Els aurons 1987, 26 × 25’, de J L Viciana titelles A partir d’ Els fruittis The Fruitties , 1989-90…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…