Resultats de la cerca

Estudià a Pisa Diputat i procurador general síndic a Còrsega 1792, no trigà a oposar-se a França i, durant el protectorat anglès, fou president del consell d’estat 1794-96 Envaïda l’illa pels francesos, fugí a Londres, on serví els aliats contra França Al servei dels tsars Alexandre I i Nicolau I 1804-07 i 1813-39, en fou conseller privat i ambaixador a París 1815-34 i a Londres 1835-39

Ingressà a l’orde franciscà entre el 1470 i el 1477 i fou professor a Perusa, Nàpols, Roma, Milà, Florència, Pisa, Bolonya i Venècia La seva obra principal, Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità 1494, és el primer tractat general d’aritmètica i àlgebra imprès A més de presentar els elements de l’àlgebra i dedicar alguns capítols a qüestions de matemàtiques pràctiques canvi de moneda, mesures i unitats de mesura, etc, tracta de l’aritmètica comercial hom considera que aquest és el primer text en què s’expliquen les regles de la compatibilitat per partida doble…

Fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença Actuà al costat del seu pare, i ja amb el títol de comte, el 1126 en una entrevista amb Alfons I d’Aragó En els tres primers anys del seu govern hagué de preocupar-se de la pressió exercida per Alfons I a les contrades frontereres amb Catalunya, perquè el 1133 ocupà Mequinensa, abans havia pres ja Horta de Sant Joan, i poc després disposava de localitats situades entre el Matarranya i l’Ebre Després, dins aquell mateix any emprengué la reducció de Fraga i durant el seu setge sofrí una terrible derrota el 1134 Davant la…

Fou també conegut amb el nom de Matteo di Siena , on treballà sovint i on féu el Retaule de Santa Bàrbara 1479 per a l’església de San Domenico i dues versions de la Matança dels Innocents , la del 1482 per a l’església de Sant'Agostino i la del 1491 per a la de Santa Maria dei Servi El seu estil, semblant al d’APollaiolo, palesa una intensitat dramàtica de gust germànic Treballà també en el paviment de la catedral de Siena

L’any 1675 ingressà a l’orde de Sant Francesc de Paula, a Venècia, on estudià els pintors venecians Traslladat a Milà, fou deixeble de Salomon Adler Conreà el retrat i cercà l’expressivitat a través dels trets dels ulls Es destaca el retrat de la Família Roncalli

Seguidor de Vecchietta, treballà preferentment a Siena, on fins el 1475 pintà, associat amb Fdi Giorgio Martini El tema quasi únic de la seva producció, reunida en la major part a la Pinacoteca de Siena, és la Mare de Déu amb l’Infant Com a escultor féu un Sant Bernadí a Borgo a Mozzano i una Santa Caterina a l’oratori de la santa, a Siena

Treballà sempre conjuntament amb Gino Pollini, amb el qual fou membre fundador del Gruppo 7 de Milà i del Movimento italiano per l’architettura razionale MIAR Projectaren, entre altres edificis, la fàbrica Olivetti a Ivrea i el conjunt d’habitatges que en depenen, el Borgo Olivetti 1939-41, i l’església de la Madonna dei Poveri, de Milà 1952-56, de planta basilical, a partir de la qual deixaren de banda el racionalisme en favor d’un major èmfasi en la integració paisatgística dels edificis

En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona

El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica Obres seves són Inchiesta a Palermo 1957, que li proporcionà el premi Viareggio 1958, Una politica per la piena occupazione 1958, Spreco 1960, Inventare il futuro 1972, Nuova bozza di Manifesto 1989, Nessi tra esperienza, etica e politica 1993, etc En poesia destaquen Poema…

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes…