Resultats de la cerca

Orientà la seva carrera com a destacat violinista i director i, com a compositor, les seves primeres obres s’emmarcaren dins la tradició Compongué principalment música de cambra, gènere en el qual desenvolupà la seva personalitat musical, emprant un llenguatge de gran claredat que entroncava amb el darrer Romanticisme, si bé l’ús que feu del cromatisme augurà un seguit de noves possibilitats expressives Tot i que el seu llenguatge harmònic es basà en la tradició anglesa, no oblidà les contribucions de la Segona Escola de Viena, especialment d’Alban Berg Malgrat que posseeix un extens catàleg…

Començà a compondre, especialment música de cambra, en un estil clàssic influït per Brahms, i anà evolucionant cap a un estil més modern Entre les seves obres destaquen la suite The Sea ‘El mar’, 1910-11, quatre quartets de corda i l’òpera The Christmans Rose 1919-29

Estudià el diamagnetisme, l’absorció i la radiació de la calor, la dispersió de la llum, la suspensió de partícules en els colloides descobrí l’efecte que duu el seu nom, la combustió dels gasos i els sorolls produïts per aquesta, etc Féu una explicació del fenomen del regel i de les glaceres

Visqué a Londres, on aconseguí grans èxits amb les seves marines Amb l’arribada d’Il Canaletto a Anglaterra, conreà les vedute , a les quals donà, però, un caràcter anglès Old London Bridge National Gallery, Londres i Old Westminster Bridge Victoria and Albert Museum, Londres

Contribuí notablement al desenvolupament del ferrocarril El 1869 fundà, a Pittsburgh, la Westinghouse Air Brake Co, que després s’engrandí ràpidament per diveros països Es dedicà a les construccions electromecàniques i a la tracció elèctrica dels ferrocarrils

Installat a Londres des del 1806, exposà a la Royal Academy des del 1811 Famós aviat pel seu Josuè manant al sol d’aturar-se a Gabaon 1816 United Grand Lodge of England, es convertí ben aviat en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats Sadak a la recerca de les aigües de l’oblit, 1812 Southampton Art Gallery, que culminaren en les seves grans pintures El gran dia de la seva ira 1852 Londres, Tate Gallery, Judici Final 1853 coll particular i La plana del Cel 1853 coll particular S'inspirà també en temes espectaculars de l’antiguitat clàssica, i illustrà…

Deixeble de Frank Bridge, fundà l’English Opera Group Eminentment líric, tingué una gran afinitat amb Henry Purcell i considerà l’òpera com la forma musical més fascinant Peter Grimes 1945, la seva primera òpera, li donà la celebritat Seguiren després The Rape of Lucretia 1946, Albert Herring 1947, Let's make an Opera 1949, Billy Budd 1951, revisada el 1960, The turn of the Screw 1954, Midsummer Night's Dream 1960 i Death in Venice 1973, entre d’altres Ha compost obres per a orquestra, amb parts vocals i instruments solistes o sense, un ballet, música de cambra, religiosa, coral…

Autodidacte Visità Roma 1851 i París 1854 Amb els seus paisatges suaus, influïts per C Corot, representà a Amèrica un realisme rural similar al que l’escola de Barbizon representava a França Refractari a l’impressionisme, la seva darrera etapa es caracteritza per un retorn a un cert Romanticisme

Alumne de l’Actor's Studio, debutà en el cinema amb Who's that Knocking at my Door MScorsese, 1968 Li han interessat més els bons papers que no pas els més llargs, amb la qual cosa, gairebé sempre ha fet de secundari de luxe, exercint, generalment, de dur o de malvat En la seva extensa filmografia hi figuren Taxi Driver MScorsese, 1976, Dead Watch BTavernier, 1980, The Last Temptation of Christ MScorsese, 1988, Thelma and Louise RScott, 1991, Reservoir Dogs QTarantino, 1991, The Piano JCampion, 1992, Pulp Fiction QTarantino, 1994, Smoke WWang, 1995, From Dust Till Dawn RRodríguez, 1996 i…

De la seva nombrosa filmografia cal esmentar Camille 1936, Waterloo Bridge 1949, Quo Vadis 1951, Ivanhoe 1952, Party Girl 1958, Killers of Kilimanjaro 1960, Pampa salvaje 1965 i Le rouble à deux faces 1968