Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
William O’Brien
Història
Polític i patriota irlandès.
Periodista, edità 1881 el setmanari United Ireland , que fou suspès per les autoritats britàniques, i fou empresonat, juntament amb Parnell i altres Alliberats el 1882, tornà a dirigir la revista, i el 1883 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns El seu pla que els masovers irlandesos es neguessin a pagar els propietaris anglesos fou desaprovat per Parnell, però no pogué evitar l’esclat de grans moviments de masses i agitacions El govern britànic féu aprovar la Coercion Act del 1887 i O'Brien fou empresonat novament El 1898 fundà la Lliga Unida Irlandesa i el 1910 la Lliga per…
Brian
Història
Rei de Munster (978) i d’Irlanda (1002-14), dit Brian Boru
.
Envaí Ossory 983 el 1002 li fou reconegut el títol de rei d’Irlanda Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l’aliança del sobirà d’aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d’Argent Brian els derrotà a Glenn-Máma 999 i en la decisiva batalla de Clontarf 1014 Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l’assassinà Els seus descendents constituïren l’estirp dels O'Brien
Joshua Reynolds
Francis George Hare infant , de Joshua Reynolds (1788) (Museé du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor anglès.
A Itàlia 1750-52 recercà l’estil dels pintors bolonyesos i romans dels s XVI i XVII Intentà de seguir dins el retrat l’estil històric dels grans mestres italians introduint escenes clàssiques en els seus retrats Keppel 1753, National Maritime Museum, Greenwich A Flandes i a Holanda 1781 rebé la influència de la pintura del s XVII, especialment de la de Rubens Lord Heathfield 1787, National Gallery, Londres Fou pintor del rei 1784 i el gran retratista de la seva època muntà un taller de fabricació de retrats on ell només feia les cares i mans i la resta era feta pels seus ajudants Cal esmentar…
María Dolores Gispert Guart
Cinematografia
Actriu.
Vida Després d’iniciar-se a sis anys en la ràdio, el 1944 entrà als Estudis Metro-Goldwyn-Mayer recomanada per la seva àvia, l’actriu de teatre, ràdio i doblatge Carmen Illescas Poc després de doblar curts de la sèrie La Colla Our Gang , 1929-44, s’especialitzà en films de l’actriu infantil Margaret O’Brien Amb José María Ovies com a mentor adquirí el costum de doblar nens o nenes –fins i tot quan la seva edat ja no era adequada– en treballs per als estudis Acústica, Fono Barcelona, Voz de España i Orphea Film El 1949 José Manuel Soriano la cridà per treballar a…
Hilary Mantel

Hilary Mantel
© Janie Airey / The Man Book Prize
Literatura anglesa
Escriptora anglesa de nom de naixement Hilary Mary Thompson.
Educada en un ambient catòlic que la marcà, es graduà en dret a la London School of Economics, i posteriorment a la Universitat de Sheffield 1973 Treballà com a assistent social i de dependenta en uns magatzems Posteriorment, amb el seu marit geòleg, anà a viure a Botswana i posteriorment a l’Aràbia Saudita, on començà a escriure regularment, en part a causa de l’isolament forçat i també per haver-se-li diagnosticat una malaltia crònica Poc després de publicar la primera novella, Every Day Is Mother’s Day 1985, retornà a la Gran Bretanya Projectada per l’èxit d’aquesta primera…
Ray Harryhausen
Cinematografia
Tècnic nord-americà en efectes visuals cinematogràfics.
Interessat de molt jove en el cinema fantàstic amb criatures artificials com The Lost World 1925 o King Kong 1933, es formà en l’incipient cinema d’animació, que continuà després d’un parèntesi durant la Segona Guerra Mundial, en què participà en la sèrie de Frank Capra, Why We Fight En els seus inicis professionals formà part de l’equip del seu mentor Willis O’Brien, amb el qual muntà contes per a infants i el 1949 estrenà Mighty Joe Young 1949, d’Ernest B Schoedsack, que el 1950 guanyà un Oscar als millors efectes especials Es projectà, però, amb The Beast from 20,000 Fathoms 1953,…
Charles Villiers Stanford
Música
Compositor irlandès.
Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…