Resultats de la cerca

Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara  L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries  Històries d…

La seva Enejda , publicada pòstumament el 1842, obtingué un gran èxit i és considerada el primer clàssic de la literatura ucraïnesa L’obra és una paròdia del poema de Virgili, amb la qual satiritza la societat del seu temps És també autor d’obres teatrals, com ara Moskal’-Čarivnyk ‘El soldat bruixot’, 1819

En la seva obra volgué reflectir les contradiccions de l’home contemporani Formalment el caracteritzen una gran riquesa de metres i rimes, el to irònic, sovint grotesc, i la barreja de les formes tradicionals i les més modernes Volums principals Álom a repülotéren ‘Somni a l’aeroport’, 1962, Szerelmek tánca ‘Dansa dels amors’, 1965, Garabonciás ‘Bruixot’, 1967, Búcsú a trópusoktól ‘Comiat del tròpics’, 1969, Erdei iskola ‘Escola dins la selva’, 1970, Felezoido ‘Temps intermedi’, 1974 i Tengerparti lakòdalom ‘Noces a la vora de la mar’, 1978

Jurisconsult i expert en agronomia, fou fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845 i el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les publicacions “El Bien del País” 1845-49 i “La Granjac 1850-55, diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona Publicà nombrosos llibres sobre qüestions agrícoles, entre els quals destaquen La filoxera y la zona de incomunicaciones , Higiene rural , El pagès bruixot , i, sobretot, Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat Fou el defensor d’ Abdó ↑ Terrades en el procés…

Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…

Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats

Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat sacerdot el 1926 Publicà un bon nombre de treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura i valuoses edicions de texts antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata 1953, la Consueta de Sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-1957, Procés d’un bruixot 1968, Eiximenis 1960 i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic 1975 Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge, traduí i comentà L’himne acatist a la Mare de Déu 1961 Amb pseudònim, edità el…

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , possessió en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis A més, la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran prestigi en el medi rural on visqué En l’ Aplec de rondaies mallorquines , Antoni M…

Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella Fou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà Marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es relacionà des de molt jove…

Es formà en mim i pantomima a l’escola de teatre El Timbal i a l’Institut del Teatre de Barcelona 1979-80 i els anys 1982-84 estudià a l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, centre on fou professor l’any 2000 El 1979 creà el grup de teatre infantil La Tussa Després d’actuar en diverses companyies, com ara El Tricicle, La Trinca o L’Estaquirot, el 1985 fundà la Compagnie DramBakus, a partir de la qual es feu un lloc en el món teatral català amb interpretacions i espectacles caracteritzats per l’humor i el virtuosisme interpretatiu, en els quals sobresurten les imitacions de…