Resultats de la cerca

Vida Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573 Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música el 1592 El…

La seva poesia lírica recull influències de Giacomo Leopardi i de Giosuè Carducci Digte ‘Poesies’, 1909, Nye Digte ‘Noves Poesies’, 1913, Metipe 1927

Fou organista a Hereford 1582, Londres 1591, Brusselles 1614 i Anvers 1617 i primer professor al Gresham College de Londres Fou un dels creadors de la tècnica del teclat i dels procediments que independitzaren l’escriptura instrumental de la vocal Compongué unes 150 peces per a teclat, que foren incloses als reculls Parthenia 1612 i The Fitzwilliam Virginal Book 1630 També escriví música per a viola 50 peces i obres vocals anthems , madrigals

El 1856 ja destacà com a líder guerrer i el 1866 esdevingué cap suprem dels sioux del nord Derrotà 1876 les tropes del general Custer a la batalla de Little Bighorn River Refugiat al Canadà 1877-81, tornà als EUA, on fou mort per l’exèrcit

Vida S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N Eriksen, JH Poulsen i M Ludholm, darrers deixebles de GB Viotti i P Baillot També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars L’any 1828 es traslladà a Christiania Oslo per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra En aquesta època compongué les primeres obres de clara vocació…

Es distingí a la guerra de Secessió Vencé Bull Run 1861 i 1862 i contribuí a guanyar la batalla de Fredericksburg 1862

En la seva obra es consagrà a la sàtira política contra el rei Jordi III i la seva cort, i contra França, especialment la Revolució Francesa i Napoleó I És l’illustrador típic de John Bull

Especialista en descens i estil lliure, destacà en proves de l’Obert d’Espanya i també en curses de 4-cros i 4-cros sobre neu El 2006 viatjà als Estats Units, on entrà a formar part de l’elit de pilots d’estil lliure, i s’especialitzà en salts acrobàtics i competí a la Red Bull District Ride i la Nissan Qashqai Challenge, entre altres esdeveniments de referència

Estudià a la Royal Academy of Music, dirigí The New Quaterly Musical Review i fou professor de música a la Universitat de Birmingham 1908-33 Compongué una gran quantitat d’obres òperes, oratoris Omar Kháyyám, la seva obra magna, poemes simfònics, ballets, sonates violí, violoncel, música per a piano, per a cor sol, cançons, etc A més, edità obres de piano de John Bull, de William Byrd i de Giles Farnaby i algunes antologies

S’inicià al Club Piragüisme Salt-Ter, i destacà en estil lliure i freeride Guanyà els Natural Games 2008 i la Copa Noruega d’extrem 2011 Navegà per rius de màxima dificultat i amb els salts més grans, feu el primer descens del salt del Puma, una cascada de 35 m a Xile, i aconseguí el segon rècord mundial en navegar per la cascada Big Banana, de 42 m Entrà a formar part de l’equip Red Bull Treballà com a guia de riu