Resultats de la cerca

Debutà com a davanter al Provençalenc, i després anà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1946-51 S’incorporà al València, amb el qual debutà a primera divisió 1951-58 Fou campió de Copa 1954 Posteriorment entrenà un gran nombre d’equips, entre els quals s’inclouen el Badalona 1963-64 i el Nàstic de Tarragona 1970-71

El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós

Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo  Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen  Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com  El tio de la tissa  1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914

Autor polivalent i d’obra abundosa, conrea pràcticament tots els gèneres poesia, assaig, narrativa, estudis literaris i dietarística Com a poeta ha publicat, entre altres llibres, Junto al agua 1980, El mismo libro 1989, Acaso una verdad 1992, premi de la Crítica 1993,  Un sueño en otro 2004, El volador de cometas 2006, antologia,  Segunda oscuridad 2012 i Y 2018 És autor, també, entre altres novelles, d’ El buque fantasma 1992, Días y noches 2000,  Los amigos del crimen perfecto 2003, premi Nadal, Al morir don Quijote 2004, premi Fundación Juan Manuel Lara 2005 i Madeleine…