Resultats de la cerca

Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també natures mortes i…

En La prisonnière 1926, Vient de paraître 1927, Les temps difficiles 1934, etc, satiritzà els costums burgesos

Deixebla d’ÉManet Exposà al Saló des del 1870 Conreà la pintura de temes burgesos i el paisatge, especialment marines L’educand , 1870, Musée de Vilanuèva d’Olt La niuada , 1874, i La llotja dels italians , 1875, Musée d’Orsay, París

Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93

És autor de comèdies en dialecte en les quals representa els ambients populars i burgesos de la seva ciutat amb fina agudesa i una certa profunditat psicològica La Mama no mor mai 1880, La famegia del santolo 1892 i La base de tutto 1894

Collaborador de l’editorial gorkiana Znanije, la seva obra descriu la vida dels mercaders i dels petits burgesos Deti Vanjušina ‘Els fills de Vàniuixa’, 1901, peça teatral, mostra el conflicte generacional dins la família burgesa Altres obres seves són Avdotina žizn’ ‘La vida d’Avdòtia’, 1905 i Bludnyj syn ‘El fill pròdig’, 1905

Fervent defensora del seu país, en les seves obres apareixen tots els ambients i problemes socials d’aquest Així Marta 1870 és de caire feminista, el tema jueu apareix a Eli Makower 1874 i Meir Ezofowicz 1878, els ambients rurals a Nad Niemen ‘Sobre el Niemen’, 1887 i Cham ‘El pagerol’, 1889 i els ambients burgesos a Dwa Bieguny ‘Dos pols’, 1892

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc

Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci Cal esmentar-ne Imnuri păgîne ‘Himnes pagans’, 1897 La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats Cal destacar la trilogia Viaţa la tară ‘La vida al poble’, 1894, Tănase Scatiu 1896 i În războiu ‘En guerra’, 1898