Resultats de la cerca

Estudià música a Split amb A Dobronici J Hatze, i composició amb J Marx a Viena El 1922 començà la seva tasca docent a Šibenik, on organitzà la Societat Filharmònica, i fou director d’orquestra a l’Òpera de Zagreb entre el 1923 i el 1957 Compositor immers en el moviment nacionalista musical croat, usà sovint, en les seves obres vocals, textos de la poesia popular La seva música, d’estructura harmònica simple i en general homofònica, cerca la inspiració en la música popular del seu país d’origen L’obra més coneguda és la Simfonijsko kolo 'Roda simfònica', 1926, notable per la seva energia…

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però,…

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques, filosofia i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent començà en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Durant el seu sojorn romà gaudí d’una pensió de…