Resultats de la cerca

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Especialista en història moderna Es doctorà a Cambridge el 1968 Des del 1970 fou professor a la Universitat d’East Anglia Norwich, Anglaterra Especialitzat en la història moderna valenciana, destaca la seva obra The Kingdom of Valencia in the Seventeenth Century 1979 També estudià la demografia a la costa mediterrània espanyola, sobre la qual publicà La familia en la España mediterránea siglos XV-XIX 1987 i The History of the Family 1989 L’any 1999 publicà Early Modern Spain a Social History Posteriorment, dedicà els seus estudis a Granada, temàtica sobre la qual publicà  Familia y sociedad…

El 1874 cursa els estudis de farmàcia a Barcelona Atret per la vida religiosa, ingressà, ja adult, a la Companyia de Jesús a França Fou ordenat de sacerdot el 1890 Dedicat a la docència, fou professor a diversos collegis de la Companyia El 1915 fou destinat a Amèrica, a Buenos Aires Hi regentà la càtedra de teologia moral al seminari metropolità d’aquesta ciutat Villa Devoto El 1931 tingué la mateixa càtedra al collegi màxim de San José, a San Miguel Dins del treball pastoral, destacà com a remarcable predicador i escriptor Dins del camp de la traducció, féu la…

Nebot d’Agnès Pacs de Quint, aquesta en el seu testament 1485 el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lullista creada per ella el 1481 El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós És autor de poesies en llatí

Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid 1863, s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional 1866 quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” 1873 La Restauració el deportà a Cadis però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de…

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

De família d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, és fill del fisiòleg asturià Ramon Álvarez-Buylla i net del polític Wenceslao Roces 1897-1992, que fou senador per Astúries en les primeres eleccions democràtiques 1977 a Espanya Llicenciat en biomedicina a la Universidad Autónoma de México 1983, amplià estudis a la Rockefeller University de Nova York, on obtingué el doctorat 1988 i on fou professor assistent 1989 i cap de laboratori 1995-2000 Actualment ocupa la càtedra Heather i Melanie Muss del departament de neurocirurgia de la Universitat de Califòrnia-San Francisco Ha…

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807

Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor

Fou catedràtic d’economia política i finances públiques a la Universitat d’Oviedo El 1879 defensà públicament el socialisme de càtedra i la seva adhesió al krausisme en el seu discurs rectoral El socialismo de cátedra Difongué l’obra dels grans economistes alemanys de l’època com Adolf Wagner i Albert Schäffte De les obres més conegudes és la seva apassionada biografia de Flórez Estrada 1885 També escriví La quinta esencia del socialismo, Manual de economía política i Memoria de la información agraria en Andalucía y Castilla 1904