Resultats de la cerca

Va començar a caçar als setze anys de la mà del seu pare Practica la caça menor, sobretot perdiu, i la caça del senglar Soci de les societats de caçadors de Riells i Viabrea, Sant Hilari Sacalm i les Franqueses, a la qual representa en els campionats El 2001 es proclamà campió de Catalunya de la modalitat de recorreguts de caça

Viu a Suïssa Exponent bàsic del Nouveau Réalisme, veí dels pop- art europeus Realitza una sèrie d’"objectes trampa” en els quals intenta caçar per sorpresa, sobre una mena de taules que després penja com si fossin quadres, tota mena d’objectes d’ús quotidià, en un intent d’apropiar-se la realitat més banal, però amb intenció clarament crítica i alhora poètica Els arxius Daniel Spoerri es troben dipositats a la biblioteca Schweizerische Landesbibliothek de Berna, a Suïssa

És controlador de fauna amb l’ús de falcons Va començar a caçar de la mà de Paulino Vázquez, expert falconer Pertany a l’Aso-ciación Cetrera del Baix Llobregat, a la qual representa en els campionats Fou campió de Catalunya de l’especialitat d’alt vol 2009 i subcampió 2010 En el TROREAL Trofeo de Reyes de Altanería de l’any 2009, quedà el tercer classificat i obtingué el trofeu al falcó de màxima alçada del campionat Fou segon classificat en les Jornades Internacionals de Falconeria 2008 Tots els falcons amb els quals ha pujat al podi són mascles, híbrids de grifons amb falcons…

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…

Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies No es pot dir…

Compaginà la caça menor i la major A la dècada de 1970 recorregué el territori català caçant guineus amb un reclam que feia amb una fulla d’alzina També fou un dels principals caçadors d’isards, amb 193 peces caçades Presidí l’Associació de Munters de Catalunya i la Germandat de Caçadors de Sant Hubert El 1953 s’incorporà a la junta directiva de la Federació Regional de Caça Fou el representant de la federació a la Junta d’Homologació de Trofeus de Caça durant molts anys Participà en la fundació de totes les reserves de caça de Catalunya i Aragó, com a collaborador de l’enginyer…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…