Resultats de la cerca

Al servei del vicecanceller de Catalunya-Aragó i, des del 1598, del duc de Lerma, n'esdevingué l’home de confiança i obtingué nombrosos càrrecs a la cort Aplegà aviat una fortuna important En 1612-14 fou ambaixador extraordinari als Països Baixos Felip III el féu comte d’Oliva i marquès de Sieteiglesias En caure Lerma 1618 fou empresonat, acusat de diversos crims i de corrupció administrativa, i fou executat tres anys després

Fou amant de Felip IV de Castella, del qual tingué Joan Josep d’Àustria Reclosa per ordre del rei, gelós del duc de Medina de Las Torres, al monestir d’Utanda, n'esdevingué abadessa

Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional  PAN, pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991 Nomenat secretari general del partit 1993, fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els…

Es doctorà en jurisprudència i ciències socials a la Universitat Nacional del Salvador Fou un dels principals fundadors de l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA el 1981, partit pel qual fou escollit diputat al parlament l’any 1985 El 1988 esdevingué alcalde de la ciutat de San Salvador, i fou reelegit l’any 1991 Com a president d’ARENA des del 1988, participà activament en el procés de negociació dels acords de pau de l’any 1992 Fou escollit president del Salvador el 1994, càrrec que ocupà fins al juny del 1999, que fou substituït per Francisco Flores Facussé, del mateix partit

Formada al CA Terrassa, fou atleta del CE Universitari El 1977, quan encara era júnior, fou campiona de Catalunya absoluta en 200 m i subcampiona en 100 m, a més de guanyar diversos títols en categories inferiors L’any 1980 formà part de la selecció de Barcelona que establí el rècord català dels 100 m amb 47,02 s

Diplomàtic i director d' El Tiempo 1939-43, conreà la novella El Cristo de espaldas , 1952 Siervo sin tierra , 1954 Caín , 1969, etc, l’assaig El nuevo príncipe , 1973 i el conte El almirante niño , 1972, etc

Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una novella…

Pertanyent a una influent família dels mitjans de comunicació, fou cadet a l’Escola Naval de Cartagena Cursà estudis d’economia i administració d’empreses a la Universitat de Kansas, d’economia i administració pública a la London School of Economics, d’economia i periodisme a Harvard i de dret i diplomàcia a la Universitat de Tufts Del 1972 al 1981 fou representant de la Federación Nacional de Cafeteros de Colombia a l’Organització Internacional del Cafè OIC El 1981 s’incorporà al diari familiar El Tiempo  el 1983 com a president del comitè editorial Publicà nombrosos articles i el 1985…

Formada al CA Terrassa, desenvolupà la major part de la seva carrera al CE Universitari A quinze anys superà el rècord de Catalunya de salt d’alçada amb 1,72 m, que milloraria quatre cops més fins a deixar-lo en 1,76 m Fou campiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1976, de Catalunya júnior 1977 i de Catalunya i d’Espanya júnior en pista coberta 1978 Fou subcampiona de Catalunya a l’aire lliure 1980 i dos cops subcampiona en pista coberta 1976, 1977 En els Campionats d’Espanya fou subcampiona a l’aire lliure 1981 i en pista coberta 1980, 1981

Catedràtic a Las Palmas 1874, fou destituït per raons polítiques Retornà a Madrid, on fundà , junt amb d’altres professors destituïts, la Institución Libre de Enseñanza Obtingué la càtedra de geologia de la Universitat de Sevilla 1884, i més tard fou traslladat a Madrid Fou autor d’estudis sobre les roques volcàniques, especialment de les de Canàries, i de la Memoria sobre las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona 1907, així com de Los minerales de España 1911