Resultats de la cerca

És el representant més característic del parnassianisme brasiler Poesias escolhidas 1937 recull l’essencial de la seva obra

Muller d’ Antoní Pius Les seves representacions iconogràfiques tenen com a tret més característic el pentinat Li fou dedicat, juntament amb l’emperador, un temple al fòrum romà Hom n'ha trobat un retrat prop de la muralla romana de Barcelona

Fou un dels principals difusors de l’estil neogrec, tan característic en el desenvolupament de l’arquitectura dels EUA d’inspiració grega clàssica de mitjan s XIX La seva obra més notable, construïda en aquest estil, és el Capitoli de Frankfort Kentucky

Dedicada a l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer, guanyà premis en certàmens artístics italians D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer 1954, en fou directora Tingué taller propi Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos

Fou el primer de demostrar que el nombre de cromosomes és constant i característic en totes les cèllules de cada espècie d’organismes, com també que aquest nombre es redueix a la meitat en les cèllules germinals durant la maduració dels gàmetes meiosi i es restaura en el zigot, després de la fecundació

Prengué l’alternativa el 1939 de mans de Rafael Jiménez Chicuelo Figura indiscutible del toreig, li imprimí un estil característic i molt personal i excellí com a matador Gaudí, en vida, d’una gran popularitat, i la seva figura, mitificada després de la seva mort a l’arena, ha passat a formar part dels clàssics del toreig

Estudià a la Slade School of Art de Londres i, posteriorment, a París El més característic de la seva obra, considerada precursora del pop-art britànic, són les figures androides o les formes orgàniques construïdes com si fossin màquines En els seus dibuixos i gravats manifesta preocupacions anàlogues Fou professor de ceràmica al Royal College of Art 1977-81

Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922

Vinculat al moviment simbolista, estudià a fons la cultura clàssica Da poesia na enducação dos gregos , 1917 Fou fundador, amb Eugénio de Castro, de la revista “Arte” El seu lirisme, eròtic i panteista, és característic de la poesia portuguesa de la darreria del s XIX Chave verbal 1916, O santo 1927 i Sulamite 1928 contenen els seus poemes més característics

Fou un dels personatges més notables del Renaixement al seu país Recopilà el Cancioneiro Geral o de Resende 1516, recull de l’obra de 286 poetes de la segona meitat del s XV i primers anys del XVI, que constitueix el mostrari més característic de la poesia portuguesa del Renaixement inicial És autor també d’una Miscelânea 1554 versificada, retrat vivíssim de la societat del seu temps