Resultats de la cerca

Des del 1900 viatjà a París, on prengué coneixement de la pintura francesa Amic de Picasso i d’Apollinaire, s’interessà en el moviment cubista i hi participà Participà també en el Manifest Futurista i el signà 1910 Vers el 1916, a Ferrara, collaborà amb el seu amic De Chirico més tard retornà a un art naturalista i esdevingué animador del moviment Novecento

Després de rebre la primera formació musical a la seva ciutat natal, es traslladà a Madrid, on fou deixeble de José Cubiles al Conservatori Superior de Música Molt aviat destacà com a concertista i feu recitals arreu de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa En guanyar la plaça de catedràtic de piano del Conservatori de Madrid inicià la seva tasca docent, que compaginà amb la de compositor Ha escrit diverses obres per a piano sol i per a petites formacions de cambra De la seva producció destaquen les Transformaciones sobre una estructura de Cristóbal Halffter i les Cuatro piezas breves

Vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1987, any que abandonà l’equip i fitxà pel Bombers de Barcelona Amb aquest equip competí a la divisió d’honor al final dels anys vuitanta i el principi de la dècada de 1990, al costat de jugadors com Rafa Pascual, Cosme Prenafeta i Javier Bosma

Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures També fou senador per la província i per la Universitat de València

Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al Pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura Fou vicepresident de la Cambra Agrícola 1891 i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca Milità en el partit liberal i fou diputat i senador

Fill de Carles II i de Maria Teresa de Savoia Després de la revolució del 1848 el seu pare abdicà en ell Dugué a terme una forta repressió contra els rebels del 1849 Home violent, fou assassinat per l’artesà Antonio Carra

Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàllica…

S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a l’abstracció…

El 1980 es llicencià a l’Institut del Teatre de Barcelona i el mateix any debutà professionalment amb El bon doctor , dirigit per P Planella a partir de contes de Čekhov D’aleshores ençà ha participat en muntatges com El càntir trencat 1987, de H Von Kleist, produïda pel Centre Dramàtic del Vallès, Nit de reis 1991, de W Shakespeare, sota la direcció de K Zschiedrich, o Maria Rosa 1997, d’À Guimera, dirigida per Rosa Novell El 1994 guanyà el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona amb una adaptació escènica en forma de monòleg, i en mallorquí, de La història del senyor Sömmer , de P…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un espai per a la…